Lleida
3-19° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 novembre 2017

Pau per davant de tot i tothom



Costa. Costa i es fa difícil l’article d’avui. No només per la proximitat dels fets que estan passant des de diumenge sinó per una qüestió d’afectació emocional. I, el més trist; tot i així, la meva terra, el meu poble, semblen invisibles, al menys a ulls d’una part d’Espanya i, encara pitjor, d’Europa. Recordar certes imatges de l’1-O em produeix esgarrifança. I no és per menys. La violència no es pot justificar mai però, diumenge passat, cap argument que la recolzi té validesa. Vaig sentir i veure plorar més d’un català que “pensava que mai més tornaria a veure aquestes càrregues per part de la policia espanyola”. Jo mateixa. Al escoltar els relats dels meus pares sobre la repressió patida als anys 70, no em va passar mai pel cap que jo hagués de viure-ho en primera persona. El que va succeir diumenge no té res a veure amb independència sí o independència no. Té a veure amb els drets humans. Drets que generacions i generacions han lluitat per adquirir. Que un poble surti al carrer i vulgui votar no pot ser mai motiu per rebre cops de porra, pilotes de goma i gas pebre. En cap cas al segle XXI. No. “Així no”. Així no es fa política. Així es genera odi i crispació, un odi i crispació que a Catalunya no existien per més que l’Espanya profunda ho hagi volgut fer creure durant molt de temps. Pau per davant de tot i tothom. Sisplau.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field