Lleida
13 - 29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

22 maig 2018

A un any vista...



Sembla que no hagi passat tan ràpidament el temps, però d’aquí a un any tornarem a tenir unes altres eleccions. Si no hi ha res de nou, les municipals tornaran a fer acte de presència després de 4 anys. Ara bé, també planegen unes generals anticipades (donat l’estres amb el que està sotmès el PP actualment), o unes catalanes per una incapacitat de trobar un líder que a Madrid els hi caigui en gràcia (que trist tot plegat això de no poder escollir el líder que decideixin els partits més votats per la ciutadania en unes eleccions). A Lleida interiorment els partits van movent fitxes, però comunament es respira unes sensacions què denoten que tots estan esperant que el principal partit decideixi definitivament qui serà el cap de llista que la liderarà. Al Partit dels Socialistes hi ha l’alcalde Ros, que ja ha manifestat que, si el partit i la família li permeten, ell optarà a la reelecció com a Paer en Cap de la Paeria de Lleida. Considero que a les portes dels 66 anys, amb un cicle de 13 anys d’alcalde, una entrega lloable cap a la ciutat, una brillant obra de govern, alguna errada (tots som humans), recentment deixant un Pla Urbanístic aprovat (un dels grans projectes que pot deixar un alcalde per a la prosperitat) i un trofeu europeu en una disciplina esportiva (Copa CERS de hoquei), al Sr. Ros ja no li queden més accions que el puguin arribar a motivar-lo a escala personal per tal de poder continuar liderant un nou projecte municipal. En els altres partits tampoc ho tenen gaire fàcil. A JxCat diuen que el Toni Postius repetirà com a líder de la llista que opti a la Paeria (caldrà veure l’equip de gent que l’acompanyarà, donat que depèn de qui hi posi ajudarà en més o menys manera a arribar als 3.000 votants que es necessiten per una butaca del Saló de Plens). Ciutadans té tots els números per a fer repetir per 4a vegada a l’oscense Ángeles Ribes com a cap de llista. Tenir 4 regidors en les passades eleccions i una legislatura agafada de la mà amb el PSC, li han donat confiança davant dels seus fidels (caldrà tenir en compte que no li passi com a ERC i Iniciativa el darrer cop que varen formar un pacte de govern amb els socialistes). A ERC ha aparegut el Miquel Pueyo en la carrera successòria per optar a una alcaldia republicana a Lleida. Em sorprèn que a Lleida no s’agafi el rebufo que hi ha a Catalunya amb aquest històric partit. El PP crec que és dels que ho té summament més complicat això d’optar a tenir representació a l’Ajuntament. Les polítiques de Madrid no han agradat gaire als lleidatans (els darrers resultats electorals així ho demostren), el seu votant habitual es va fent gran i els joves amb tarannà espanyolista tenen el seu espai en altres partits. Caldrà que trobin un líder que engresqui a votar el partit de Rajoy –no sé si la Marisa Xandri potser l’única capaç de fer-ho–, però ara mateix crec que no s’ha manifestat ningú més. Per part de la CUP, crec que no podran repetir els regidors actuals donat que així ho diu la normativa interna del partit, i caldrà veure què sentenciarà l’assemblea que designarà els caps de llista a les municipals lleidatanes. I, finalment, l’agrupació d’electors del Comú: Caldrà veure la campanya que faran i quines explicacions donen a tot el que varen prometre que farien per lluitar contra l’establishment local que hi ha hagut a la Paeria durant els darrers quasi 40. Es rumoreja que tampoc no ho tindran gaire fàcil, ja que un grup de lleidatans està gestant una altra llista de grup d’electors a la ciutat. Fa setmanes que hi estan treballant i, aprofitant que falten dotze mesos exactes per a les eleccions, presentaran el seu projecte durant aquest mes de maig (presumeixen de voler construir, avançar, sumar diferents sensibilitats lleidatanes, agrupar en un mateix equip diferents edats, perfils, colors...); estarem a l’espera de saber què serà aquest nou projecte lleidatà. Vist des de dalt, personalment considero que a Lleida l’era rosista ja està esgotada i és moment de donar el relleu a noves generacions de polítics. Mai me n’he amagat i em considero fidel al projecte que l’Àngel Ros va iniciar el 2004. Però també en sóc conscient que mandats tan longeus com el que va tenir l’alcalde Siurana en l’actualitat ja no són ni habituals ni haurien d’existir. Un projecte municipal ha d’estar liderat per una mateixa persona durant un cicle de 2 a 3 legislatures (12 anys màxim), que contempli un bon nombre de projectes realitzats per deixar una bona herència a les futures generacions, s’associï a imatge de progrés i engresqui a la ciutadania a presumir de la seva identitat. Auguro que tot està dat i beneït –confio que sigui així–, però si no ho és, recomano que no es demori gaire més aquest relleu. Àngel Ros hauria d’emular a Napoleó Bonaparte (al que algunes vegades un veterà periodista local l’ha comparat) i seguir la cita que el dictador francès deia: “Una retirada a temps, és una victòria”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: