Lleida
18 - 32° C (sol)
97% 26 km/h

19 setembre 2018

Casos empresarials d'èxit lleidatans



Ara que ja estem sortint de la crisi econòmica que ens ha castigat els darrers anys, a Lleida comencem a veure una sèrie d’emprenedors i empreses que han sabut fer els deures durant aquest cicle. El retorn a l’activitat empresarial ha estat fruit d’una mutació, una renovació, o bé saber buscar quina és la millor opció d’entre moltes altres per continuar generant riquesa al territori que t’acull. En l’article d’avui parlaré dels quatre sectors empresarials per excel·lència i de quatre empreses que considero que han sabut fer el que tocava en el moment que tocava, per tal d’arribar a ser on són avui en dia.
Del sector primari, el sector rei de l’economia lleidatana, parlaré d’una empresa làctia com El Pastoret de la Segarra. La família Pont de Sant Guim de Freixenet no ha parat d’innovar d’ençà que l’any 92 varen començar a produir mató amb l’excedent de la llet que feien les seves vaques. Així és com la segona generació de la família, el matrimoni format pel Xavier i la Teresa, han sabut innovar en trobar una completa gamma de productes làctics (sense deixar les receptes tradicionals i casolanes de casa) i que avui en dia es poden trobar en gairebé tots els supermercats i establiments hotelers del territori nacional. Tenint com a base la comarca de la Segarra, i des de l’obrador que tenen a Sant Guim, han creat una sòlida base que els permetrà continuar creixent durant els pròxims anys, on el menjar saludable i els productes de proximitat cada cop van guanyant més adeptes.
Pel que fa al sector secundari, l’industrial, energètic o el de construcció, citaria com a exemple (al meu entendre) l’empresa Payper. Aquesta històrica empresa, que és un referent del sector del pesatge i ensacat industrial de sòlids, abandonarà els anys vinents la ciutat de Lleida per traslladar-se al polígon Vinyes del Mig de Bell-lloc. D’ençà del seu inici el 1973, que aquesta empresa ha sabut lidiar amb bona nota totes les crisis econòmiques que han sorgit al nostre país. La propietat continua sent local i ha vist com altres grans empreses lleidatanes d’aquest sector han desaparegut, o bé han estat comprades per multinacionals o bé no han sabut fer un relleu generacional com calia i s’han estancat.
Del sector dels serveis, el terciari, i sense abandonar la vila de Bell-lloc i el mateix polígon, citaré que partint del moviment de la revolució de la cuina healty o vegetariana, en Jordi Barri, segona generació de la família que va obrir el restaurant Paradís a Lleida ciutat el 1979, ha renovat el concepte familiar empresarial i ha gestat un projecte que està causant una autèntica revolució al món gastronòmic barceloní. Al polígon Vinyes del Mig ha invertit 7 milions d’euros creant un obrador que donarà servei als actuals 6 restaurants i als propers que vindran (Madrid i algunes capitals europees estan en el punt de mira).
I en darrer lloc, tenim el quaternari, on els esforços per part de l’Administració local i provincial per crear noves empreses d’investigació, d’informàtica, innovació... on requereixin serveis altament intel·lectuals, ha donat lloc a una sèrie d’empreses provinents dels vivers de la Caparrella i Gardeny i que estan –molt lentament– situant-se en un mercat amb molt de futur. Ara bé, pel que fa a volum, presència, inversió i implicació amb el territori, citaria el cas d’ICG i l’Andreu Pi. Des de Torrefarrera aquest empresari ha creat un hòlding empresarial vinculat al sector informàtic on hi destaquen el software de gestió amb TPV (Terminal Punt de Venda) i els sistemes de cobraments segurs amb metàl·lic (CashDro). No cal obviar que aquesta empresa, a més a més de donar feina i riquesa, també està present a Lleida col·laborant amb entitats esportives, socials o solidàries.
Vist des de dalt, aquests quatre exemples són alguns dels molts que també hi conviuen al nostre territori. En aquest mateix espai algunes vegades he citat Rodi, Tagliatella, Piemontesa, Grup Nayox, Vall Companys, Argal, BonÀrea, Tutti-Frutti... i així seria fins a un bon grapat de projectes empresarials que sovint a Lleida no en som prou conscients del que tenim. De la mateixa manera que el teixit empresarial és el motor de l’economia del nostre territori, caldria que sovint els empresaris ens impliquéssim molt més en el teixit social de casa nostra ja que el benestar dels nostres treballadors i el seu territori no sols és responsabilitat pública, sinó també de nosaltres mateixos.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: