Lleida
8 - 17° C (núvols)
97% 26 km/h

17 novembre 2018

Crec que aquest no és el camí



Havent-se celebrat els actes del 17 d’agost en commemoració als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del passat 2017, considero que certes actituds no han estat pròpies ni del nostre territori, ni dels nostres governants i ni molt menys de l’esperit cívic que sempre hem tingut els catalans. Tothom anava avisat que la finalitat dels actes eren per a retre homenatge a les víctimes, i no el que al final tristament va ser, un lamentable acte per al Rei, per a polítics i com no, per a posar més llenya al foc a la situació social catalana. Fa molts mesos que s’està intentant respectar –de la millor manera possible–els pensaments que tothom té referent als nacionalistes, als independentistes i al procés en general, i els actes no varen ajudar gens a mantenir aquesta neutralitat. L’estabilitat passada es va aconseguir fent actes pacífics per part del bàndol pro catalanista, no veient-se així en la multitud d’actes dels antirupturistes (encapçalats pel Partit Popular, Ciutadans i Societat Civil Catalana) on sempre s’ha reflectit un esperit de confrontació, confusió, alarmisme i manipulació amb la resta de societat. Venim d’uns dies on membres dels cossos de seguretat de l’estat han estat els culpables de diversos enfrontaments (policia nacional fueteja un fotògraf, un guàrdia civil és caçat mentre retirava llaços grocs,...) fets que demostren un cop més qui utilitza les forces i per a quina finalitat. Aquests actes i molts d’altres recents han estat interpretats –com era d’esperar– de diferent manera per part dels mitjans de comunicació. Sort que dels actes del 17-A varen fer al·lusió que la finalitat era per donar escalfor a les famílies que havien perdut familiars l’estiu passat i no per aplaudir, corejar i acompanyar el rei Felip en la seva visita a Catalunya.
No tolero que els partits constitucionalistes no condemnin aquestes actituds i treballin per a boicotejar més actes similars com els de la setmana passada. D’ençà que Pedro Sánchez és el nou president espanyol, que la situació de la Moncloa davant el procés s’ha descafeïnat (cosa que no passava amb en Rajoy), i ara interessa que algú s’encarregui de crear crispació als carrers de la manera mes violenta que faci falta. Ve una tardor amb molts actes significatius: la diada, l’1-O, aniversari dels polítics empresonats... Que desitjo que siguin pacífics, festius i mereixedors de ser exemples de llibertat d’expressió; de la mateixa manera que també ho serà el 12 d’Octubre, on els que ho desitgin podran dir la seva, o fins i tot, els que també celebraran el 20 de novembre o la possible exhumació d’en Franco, que tant de bo també es desenvolupin sense incidents i sense alterar l’ordre. El que ens està passant no deixa de ser un exemple més de com s’han anat agreujant les relacions entre els nacionalistes i els independentistes a escala mundial. Personalment considero que és una de les seqüeles que ens ha deixat la crisi passada. L’exemple amb més transcendència ha estat el Brexit, tot i que, la gestió de l’afer no és gens similar amb nosaltres, doncs la cultura anglicana no s’assembla en res a la llatina. Veiem com de manera modèlica i dialogant estan afrontant la possible divisió amb Europa, i com nosaltres no sabem ni asseure’ns en una taula per parlar i buscar una possible sortida a la crisi social que vivim. Una consulta seria una de les millors opcions (igual com varen fer els anglesos per exemple amb els escocesos). Però les maneres i les formes de debatre els assumptes a casa nostra, ara com ara, no són un dels nostres forts.
Vist des de dalt, tal com he dit anteriorment un dels papers claus per poder trobar punts en comú, pau i estabilitat social la podríem trobar en els mitjans de comunicació. La Corporació Catalana hauria de poder reactivar la renovació del seu consell directiu i per exemple donar veu a Ciutadans (és la força més votada a Catalunya en les darreres eleccions) i TVE ha de continuar amb les accions que estan duent a terme d’ençà que el PSOE té la presidència del Govern. Després que el PP s’hagués carregat tota la pluralitat que hi havia en un passat, ara és moment que hi hagi més desconnexions de programació amb Catalunya (tal com havia estat sempre). De la resta de cadenes (les privades), ja sabem que per l’audiència tot s’hi val, no crec que ajudin massa a posar pau a l’assumpte, ja que neutralitat i pluralitat no són paraules d’ús habitual en aquests mitjans.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: