Lleida
3-19° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

26 març 2017

Estan mal acostumats



Crec que amb la victòria del Barça de la darrera setmana –en el dia de la Dona Treballadora– per 6 a 1 davant del PSG de París, l’equip català ja pot ben dir que ja ho ha aconseguit tot i ha fulminat tots els rècords possibles. Era una utopia, però l’equip no va saber fer res més que aconseguir l’impossible (aquesta generació no sap fer res més!). Realment, no van perdre mai la fe en remuntar un 4-0 –el del dia de Sant Valentí– de l’anada al Parc dels Prínceps, ni quan el temps s’estava esgotant.
Deixant de banda el resultat, la gesta, els jugadors i cos tècnic, el paper de l’àrbitre o la impotència des de Madrid per tot plegat, cal citar i fer valdre que aquest resultat no fa res més que mal acostumar tota una generació de joves seguidors que ho han aconseguit tot essent fidels supporters del Barça. Han remuntat un 4 a 0 en una competició europea, han vist un equip arribar als 100 punts a la lliga, aconseguir 6 títols en un any natural, aconseguir 2 triplets... L’equip culé, històricament, sempre havia tingut un seguidor pessimista, que havia viscut durant molts anys per una llarga travessia pel desert. Era un soci que estava acostumat a ser un segon classificat i que cada cert temps aconseguia un trofeu-premi-campionat per poder mantenir viva la il·lusió de ser culé. Nombrosos barcelonistes de solera han parlat de la seva militància culé durant els anys passats i del sofriment que suposava anar a l’estadi, als desplaçaments, a les finals o mirant-lo per la televisió. En Puyal deia que el soci abans, durant els penals, es girava d’esquena per no patir durant el xut; en Sandro Rosell li recriminava al seu pare que coi feien essent seguidors d’un equip que no guanyava mai títols; o en Xavier Bosch aguantava la compostura davant dels seus companys de Madrid. Tornant a l’equip actual, el que ho ha guanyat tot (no només en quantitat sinó també en qualitat), molts ja auguraven que a partir del partit del 4-0 s’enterraria un cicle. Aquest és el que va encetar Laporta després dels anys inestables esportius i institucionals des de la marxa de Cruyff amb Núñez. Amb Rijkaard, Guardiola i Tito Vilanova l’equip va tornar a recuperar i millorar l’essència del Dream Team. Una generació de joves jugadors (formats la gran major part a la Masia), va agafar les regnes esportives i va fer recuperar la il·lusió al club i als seguidors. La bona marxa va continuar amb Rosell i Bartomeu, fins el parèntesi del Tata Martino, que deixant de banda el cicle en el qual es trobava, on tampoc ho va fer gens malament amb un subcampionat de Lliga, de Copa, i una Supercopa d’Espanya; i, seguidament, l’arribada de Luis Enrique, el qual no ha fet res més que continuar el projecte i millorar-lo, seguir amb la il·lusió, fomentant els valors i promovent la cultura de l’esforç que ha definit el Barça els darrers anys. Pel futur caldrà veure com se’n surt l’actual junta directiva amb l’anunci de retirada del míster de la banqueta i triar un nou líder al vestidor que pugui continuar amb el club que té els millors jugadors del món.
Com sempre ens anirem fent grans, i de la mateixa manera que al terreny de joc s’ha ensenyat els valors de l’agraïment i de la humilitat, caldrà que el nou soci que puja toqui de peus a terra i entengui que tot això pot arribar a ser un període, un cicle o una generació que algun dia dirà prou! Cal que estigui preparat per si el dia de demà vénen maldades. Ara bé, el que sí que ha après aquest nou simpatitzant –i que és de rigor esmenar-ho–, és que antigament l’aficionat marxava entre 5 i 10 minuts abans de la fi d’un partit, i no cal dir-ho amb un resultat com el que hi havia al minut 86 del passat dimecres, però en aquest cas particular, les noves generacions van decidir no voler marxar, i no pas per continuar creient en la remuntada (que era una utopia), sinó per agrair a l’equip l’esforç que havien fet en aquell partit amb un marcador de 3-1 el qual hi havia en aquell moment al marcador. Per sort i per èpica, al final aquest detall va ser convertit en un premi als fidels. La resta no cal recordar-ho, ja que tothom ho sap. Ara només cal pensar que seguim vius a Europa i estem continuant fent més gran la llegenda culé...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    Sense comentaris

Aporta el teu comentari

La teva adreça no serà publicada. Els camps requerits estan marcats amb *