Lleida
16 - 29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

27 maig 2018

Fets de moda o en tendència



Les direccions dels dos diaris de referència a Lleida les ocupen dos grans amics i professionals als quals vull felicitar per dos fets recents. L’amic Ignasi Calvo està d’enhorabona, ja que ahir va estrenar la direcció d’aquest diari (tot i que de bagatge no li’n falta, segurament aportarà la seva marca personal a la capçalera del mitjà...); i per part del Joan Cal, el passat dilluns va publicar un article a la seva secció La Peixera on citava el cas de l’expresident del Barça Sandro Rosell, on si no hi ha cap canvi, aquest mes de maig tristament celebrarà que fa un any del seu ingrés a la presó de Soto del Real (Madrid) lluny dels seus. Confio que la darrera petició de llibertat solicitada és compleixi i puguem tenir-lo al nostre costat els propers dies. Premsa, Futbol, Catalunya i Justícia són quatre dels principals temes que actualment se’n parla constantment al nostre país (sense deixar de banda Cifuentes, ERO Andalusos, finançaments irregulars de partits, Manada, Abandó armes d’ETA...). D’aquests quatre, quasi com aquell que no vol, sempre acabes parlant en algun dels articles que els col·laboradors de premsa fem habitualment. Aquests dies tenim el doblet del Barça, que tot i que la premsa de Madrid o bé el compte de Twitter del President M. Rajoy no vulguin veure-ho, hi ha un títol de Lliga guanyat sense cap derrota (no aconseguit mai per ningú i superant el registre de 38 jornades que tenia la Reial Societat).  La Justícia tampoc se’n deslliura d’estar actualment de moda; les declaracions fetes pel ministre Català donant consells als jutges sembla que no ha agradat a cap dels col·lectius de professionals de Justícia que hi ha al nostre país, arribant a demanar el seu cessament (quina utopia la de demanar que dimiteixi un càrrec del PP a no ser que t’enduguis sense pagar un xorrada d’un súper). I en premsa i comunicació, em preocupa seriosament que donat que hi ha aplicat el 155 a la Generalitat, des de Madrid s’ordeni el cessament de la Cap de Comunicació dels Mossos, Na Patrícia Plaja, per fer un tuit al seu compte personal parlant d’un tema que no toca. Fins on s’ha arribat amb tot això? Tots aquests exemples que he citat tenen com a rerefons el cas català –el del ministre no tant, donat que venien del cas de La Manada– però en part el fet també implica resolucions judicials recents, com les de les interpretacions contradictòries entre Espanya i Alemanya en el Cas Puigdemont. Igual que el que està passant amb en Sandro Rosell, veig que al final tots ens deixem portar massa per les pressions socials dels fets, que no pas per les persones que hi són implicades. Si analitzem un per un els fets recents, al meu entendre veig que els problemes socials espanyols actuals es guanyen amb la intervenció de la Justícia d’alguna manera o altra. El cas dels presos polítics n’és un clar exemple, on és inviable fer política donat que certs interessos no ho permeten; o el cas del Sandro, perquè és del Barça i català; o la Patrícia Plaja, per ser una de les persones més brillants en la gestió dels atemptats de Barcelona del passat estiu; o el Barça, que amb els seus títols i per tants i tants motius que no tindríem espai en aquesta secció. Vist des de dalt, em preocupa l’espiral que està agafant el nostre país, les administracions, els poders, els partits polítics i la ciutadania. L’alarma social observo que només s’assenyala cap a una direcció actualment. Caldria que tots poséssim seny i sentit comú, de dalt a baix es col·laborés a canviar-la de direcció. Amb aquest simple gest, segurament penso que molts fets i relacions socials actuals canviarien, però a hores d’ara en el moment en què ens trobem, ho veig tan complicat.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: