Lleida
16-33° C (destapat)
97% 26 km/h

27 maig 2017

La Xicoia i el seu poder gastronòmic



Amb aquest títol més d’un es pot pensar que avui parlarem de la planta que creix en els marges dels camins i les carreteres, sobretot al Pirineu, i que es cull durant els mesos d’estiu. Que gastronòmicament s’utilitza com a acompanyant d’amanides, o bé, també bullida com a complement de guisats o, fins i tot, l’arrel s’empra com a substitutiu del cafè. Té unes propietats estomacals indiscutibles per tal d’obrir la gana o també com a laxant, depuratiu... Però en aquest artícle no en serà el cas, de la Xicoia en parlaré, basicament, de l’Associació Gastronòmica que hi ha Pallars Sobirà i que en duu aquest nom. Nascuda el 2003 i amb més de 20 restaurants que en formen part, és una entitat que defensa la cuina autòctona i tradicional de la zona, poseeix una aula de formació a Sort per formar els seus membres en tècniques culinàries que puguin ajudar a continuar promocionant el producte local, de temporada i de Km0 que tan bé treballen (per tot això i molt més han rebut molts guardons, com és el cas de la Medalla al Mèrit Turístic de la Generalitat). L’actual Junta la presideix Ramon Aytés de l’Hotel Pessets de Sort i enguany han volgut tornar a recuperar el tradicional sopar de gal·la de la Xicoia d’Or (que feia 5 anys que no es cel.lebrava) i continuaran realitzant el Ral·li Gastronòmic de promoció dels restaurants pallaresos amb plats tradicionals i apostes innovadores. Aquest diumenge 14 varen fer els premis d’aquest 2017, que eren la Desena edició dels mateixos. Al llarg d’un excel·lent sopar amb productes com el xolís, brossat, poltre, xicoia, moixarrons, truita de riu, banyut o el mític filiberto per les postres, totes aquestes peces són autòctones de la zona i essencials en moltes cartes d’aquest territori pirinenc. Tots aquests ingredients varen estar elaborats pels restauradors membres de l’Associació i servits als 120 comensals que hi vàrem ser presents. 
Pel que fa als premiats, es va atorgar al producte un reconeixement a la Formatgeria Casa Mateu de Surp (que s’uneix a la Piscifactoria Sillero de Tavascan, la Formatgeria de la Peça d’Altron,...que han rebut en un passat la distinció), a la Promoció Gastronòmica es va atorgar al Josep Sucarrats de la Revista Cuina, i pel Gastrònom va recaure a l’actor Francesc Orella. Aquests reconeixements es sumen als de Joan de Sagarra, Quim Monzò, Jordi Roca, Oriol Balaguer, Sergi Arola, Marta Ferrussola, pare Apel·les o Boris Izaguirre, que també han rebut el premi durant els darrers certàmens. Personalment vaig trobar molt emotiu i molt merescuts els dos homenatges que es varen fer a la senyora Maria Julià de la Fonda Farré de Baro, per tota una vida dedicada a l’hostaleria i la gastronomia. Tot un tros de dona implicada al seu negoci, que ha sabut delegar la seva sabiduría a la seva familia, ha ajudat als seus companys de professió a crèixer i ha ofert un brillant tracte als hostes que han passat pel seu establiment (hostalers com en Cinto Gabriel, el Silvio Montanya... ja el van rebre en un passat aquest reconeixement també). I per acabar, portada amb molta discreció per part de l’organització, la sorpresa final va ser l’homenatge que se li va fer al padrí de l’associació, l’actor fill de Gerri de la Sal en Carles Canut (popularment sempre serà recordat com el mític Rafeques del Vostè jutja de TV3). L’Associació va voler homenatjar-lo per tota la dedicació i esforços que sempre ha prestat a la Xicoia.
Vist des de dalt, aquest col·lectiu pirinenc mereix molts més reconeixements, distincions i respecte del que ha rebut al llarg d’aquests 15 anys de vida. Deixant de banda la seva promoció a productes de la seva terra, com els derivats del Corder (p.ex la girella), els formatges, el palpís, el ruc català, els làctics (iogurt o tupí), l’ovella xisqueta, la vaca bruna, la sal de Gerri, els vins d’alta muntanya,... Cal tenir en compte que hi ha molt pocs indrets que èssent tan petits i tan poc poblats, tinguin entre els seus membres un President d’una Federació d’Hostaleria (en Josep Castellarnau d’Escaló), un restaurant amb una estrella Michelin (el Fogony de Sort amb més de deu anys de distinció gastronòmica) i un rebost tan selecte i divers com el que promocionen constantment. Amb aquests indicadors es pot afirmar que alguna cosa no estem fent prou bé, quan tens oportunitats de menjar sa a prop de casa i amb uns preus tant competitius, no entenc com encara hem d’anar a fer les Amèriques en altres indrets, que ni molt menys garanteixen uns estàndards com els que tenim aquí i ni tan sols es comprometin en donar valor a tot el que tenen al seu voltant. Jo personalment sempre he dit que de no haver nascut a Lleida, tan de bó haguès estat al Pallars…



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    Sense comentaris

Aporta el teu comentari

La teva adreça no serà publicada. Els camps requerits estan marcats amb *