Lleida
19 - 36° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

22 agost 2018

Polititzar l’economia (el cas Cecot-Foment)



Dilluns s’ha viscut l’expulsió de la Cecot (patronal empresarial del Vallès) de Foment del Treball. El president de la principal confederació de patronals catalana, Joaquim Gay de Montellà, amb la seva junta Directiva, ha decidit donar de baixa temporal als vallesans durant tot el 2018 per haver-se saltat les seves competències en transgredir el seu àmbit territorial. Tot i que les al·legacions de la Cecot no han estat escoltades, la ratificació final es decidirà a la propera assemblea de Foment (uns 600 membres que avalaran o no la decisió de la Junta Directiva), causant-li així la baixa fins a la finalització del mandat de l’actual Junta de Foment.
Antoni Abad, actual president de la Cecot –porta des del 2005 al càrrec– va vulnerar les normes de funcionament de la confederació havent enviat al ministre de Guindos una carta on criticava el decret Llei que facilitava el trasllat de seus socials d’empreses catalanes després de l’1 d’Octubre, i també hauria vulnerat el codi intern donat que va participar a la Mesa per la Democràcia sorgida arran dels darrers fets succeïts a Catalunya durant els últims mesos. Aquests fets, sumats als que venen succeint des del 2015 en les relacions amb totes dues entitats, només han fet que evidenciar la postura polititzada dels representants empresarials catalans. Abad s’ha mostrat a favor del dret a decidir i Gay de Montellà posicionant-se en la línia de Rajoy. Si és cert que aquesta baixa és causada per un posicionament polític intern en una entitat, només fa que donar ales a les actituds que es desitgen des del govern de Madrid, on lluiten perquè hi hagi crispació en les institucions catalanes, es divideixin i provoquin que es generi debat a altres aspectes dels que realment s’haurien de debatre en una confederació empresarial.
Dit tot això, la postura unionista de Foment no només ha fet que no respectar les decisions preses pels socis de la patronal Cecot, que és la que els representa; sinó que amb aquesta actitud es gira l’esquena a les dades, corroborades per reconeguts economistes, on es destaca que a les empreses i a l’economia catalana, els convé un marc polític sobirà on es pugui debatre en infraestructures, incentius fiscals, suport a l’exportació... abans que haver d’actuar davant de polítiques que estan a 500 quilòmetres del seu territori (més en concret al palco del Bernabéu) i que no siguin en conscients de la seva realitat particular. Són actituds que només lluiten perquè les empreses marxin de Catalunya perquè vagin a Madrid, perquè ajudin a arribar a industrialitzar la metròpoli de la capital de l’Estat, i abandonar definitivament el fet de ser només una mera seu financera i bressol de les administracions públiques (centralisme en estat pur). És ben cert que a Catalunya hi ha molts més empresaris independentistes dels que ens pensem –serien el semblant a una majoria silenciosa–, segurament no en tenim més perquè l’empresariat català s’ha internacionalitzat i ara mateix no té una dependència exclusiva dels seus veïns espanyols (ja que davant del boicot a productes catalans hagués estat pitjor l’escenari), el nostre ADN és així d’obert i emprenedor, i tot i que a Espanya no en són prou conscients que molta de la nostra matèria primera ve d’Extremadura, València, Andalusia... i amb això s’hauria de ser més cautelosos.
Vist des de dalt, en la societat actual i en la de sempre no hi ha res que tingui més implicacions polítiques que l’economia. Són parts inseparables d’aquest mateix mecanisme imperfecte que en diem capitalisme; com també ho era al comunisme o ho és l’economia cooperativa. La tria de qualsevol sistema de producció, creació i distribució de la riquesa respon a un concepte polític. Així doncs, davant del cas català, no comparteixo ni que CCOO, ni UGT, ni patronals majoritàries no han sortit a defensar que Catalunya tingui un estat propi, com tampoc m’agrada l’actitud de la Cecot (posicionant-se tan clarament a favor del procés) o de Foment obrint els braços a tesis unionistes. Però sí que sovint es valora molt positivament la neutralitat que impera en altres institucions, com la de la patronal de les petites i mitjanes empreses, la PIMEC, on la seva preocupació principal és l’estat de l’economia, les seves empreses, les persones que en formen part, la pluralitat dels seus socis, el dret a decidir del poble català i la rapida solució al conflicte d’una manera dialogada (això si, respectant sigui quin sigui el seu final).



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: