Lleida
14 - 27° C (sol)
97% 26 km/h

26 setembre 2018

Ramon Planes i fer caixa al Barça



Als de Lleida sempre ens ha fet il·lusió poder presumir de tenir gent de casa dintre de l’òrbita del Futbol Club Barcelona. Han estat molts els de la Terra Ferma que n’han format part: sigui com a jugadors (en el futbol o en les altres disciplines), o a l’staff, o fins i tot a la directiva... Podem dir orgullosos que hem format part de la marca Més que un club d’una manera o altra, i hi hem col·laborat a fer-la més gran. Els darrers anys hem tingut al president o jugadors del primer equip amb arrels de Lleida (Sandro Rosell o Puyol) o bé adjunts a la directiva de casa nostra (Germans Pont dels Borges de Tàrrega; o Amador Bernabéu, padrí de Piqué i de Sant Guim de Freixenet; o en Gerard Guiu, d’home fort del club als Estats Units), lleidatans que han format part d’alguna de les disciplines del club (els germans Folguera a l’hoquei o Lluís Cortés al futbol femení).   Però ara mateix hi tenim uns quants membres que no estan en l’objectiu mediàtic, però sí que en són part clau que el club continuï essent el millor del món. D’aquests lleidatans que hi ha a l’staff, cal destacar el preparador físic lleidatà Edu Pons, membre del cos tècnic de Valverde, i l’adjunt a la secretaria tècnica esportiva, en Ramon Planes.
Aquest estiu a can Barça s’està fent caixa venent jugadors. És un fet que no deixaria de ser anecdòtic i curiós si no fos perquè els darrers anys el club culer era més famós per ser un gran comprador que no pas per ser un bon venedor de jugadors. Eric Abidal és el nou secretari tècnic del club en substitució de l’exfutbolista Robert Martínez. El francès coordina aquest departament amb en Pep Segura com a Mànager de la secció de futbol i el lleidatà Planes com a peça clau dins l’staff. En Ramon, que des del 1999 en què abandonà la disciplina esportiva de l’antiga UE Lleida, que no ha parat de fer-se càrrec de direccions esportives de grans equips de futbol com el mateix Lleida, Racing, Alavés, Espanyol o el Tottenham anglès. Fins que la brillant tasca que ha fet amb el Getafe en els darrers anys i la seva enorme experiència amb el mercat sud-americà, l’han fet valedor a entrar a Can Barça.
Aquest estiu del 2018 serà històric a la caixa del club, i ho celebro! Quan mous quantitats tan enormes de diners, les despeses són abismals, però els ingressos no van acompanyats per suculentes vendes de jugadors, considero que la gestió econòmica i esportiva no van de la mà i quelcom no s’esta fent bé. Avui dia, i amb el mercat encara obert, el Barça porta ingressats més de 100 milions d’euros en diversos jugadors (no com en la temporada anterior amb un de sol i quasi per sorpresa). En compres s’ha arribat a l’estratrosfèrica xifra de 127 milions d’euros, s’ha comprat a Lenglet, Arturo Vidal, Malcom i Arthur. I per arribar a fer saldo positiu de caixa en la gestió de les vendes vs compres, al primer equip cal que a més a més de les sortides d’Andre Gomes, Yerri Mina, Digne, Deulofeu i Arnaiz, s’acabi amb una de futura amb Marlon (segons sembla ser). Amb tot això dels 24 jugadors que té actualment el primer equip, s’arribarà als 22 que fixa com a límit el míster Valverde. Tota una gran fita!
Vist des de dalt, els lleidatans sempre per alguna raó o per una altra som els protagonistes de moltes de les notícies que surten diàriament a la premsa. Eric Abidal ha estat protagonista aquest estiu més pel tema de la seva salut passada (fet que també ha repercutit en un altre lleidatà en aquest afer), que no pas per la seva gestió en els despatxos de la ciutat esportiva del Futbol Club Barcelona; i gran part d’aquest èxit se l’ha emportat en Ramon Planes. Tant de bo que amb aquesta nova direcció el Barça hagi pogut finalment solucionar una de les àrees que més mals de caps li ha portat els darrers anys.   Ara bé, el meu desig, i com no, el de molts patriotes i simpatitzants culers, és que un dia podem tornar a repetir la gesta de tenir 11 jugadors de la Masia en un partit oficial i amb un entrenador de la casa (fet ocorregut amb Tito Vilanova el 25 de novembre del 2012). Sabem que costarà molt de tornar-lo a reviure, però si ho tornem a aconseguir, sabrem que l’ADN Barça torna a estar vigent i que la base continua essent el patrimoni més valuós que té el club català.                         



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: