Lleida
11 - 22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

15 octubre 2018

Sant Marc i la vil·la de Maials



Onomàsticament parlant, avui és el meu Sant. Tot i que aquestes celebracions ja no tenen tanta transcendència com els aniversaris, això sí, sempre i quan no et diguis  Joan, Josep, Maria, Jordi, Montserrat, Miquel... que llavors sí tindrà una connotació molt més popular i festiva que no pas en el meu cas. Personalment per a mi no deixarà de ser una simple celebració interior, en família, o a no ser que algú es recordi de l’efemèride i tingui el plaer de felicitar-me. El cert és que sempre he reconegut que he estat de sort de què em digués Marc, tot i que, si no hagués estat per ma mare, segurament avui em diria Fulgenci (que tampoc m’ha desagradat mai!), doncs el meu pare, padrí, besavi... i així fins a 7 o 8 avantpassats meus es deien Fulgenci Cerón. I parlant d’aquest nom, d’avantpassats i d’arrels de la meva família, sempre he estat orgullós de que part de la meva sang vingués de la vil·la del sud del Segrià, Maials (l’altra part familiar prové d’Els Alamús). Maials és un dels termes més sorprenents del Segrià, i no ho dic per estima personal, sinó pels tresors que s’hi poden trobar només fent-hi una passejada d’un dia sencer per la seva vil·la i voltants. Pocs pobles tenen actualment una trama urbana amb tanta història i amb tants fets per explicar com la que posseeix aquest municipi –s’ha de reconèixer que és un fet habitual en els pobles de secà, doncs la inversió en renovació integral d’habitatges ha estat mínima amb el pas dels anys–. Segons els estudis, la presència de vida a Maials data de fa més de 2.500 anys. Les seves cases i carrers de la Vila Closa (la part històrica del poble) encara conserven multitud de trets que fan deduir la presència de vida mil·lenària en aquest municipi. Cases que són façanes d’antigues esglésies, habitatges que dedueixen que eren comerços d’avantpassats, carrers que ajuden a desxifrar la presència d’una societat que vivia en aquell municipi, amb la seva burgesia, el clero i les diferents classes socials que hi convivien. I si a més a més de tot això hi afegim la seva estratègica ubicació –des de Juli Cèsar, que ja se’n parlava de Maials, o darrerament per haver estat un dels escenaris de la Batalla de l’Ebre en la darrera Guerra Civil Espanyola– donat que està ubicat en un turó de pas de la ruta que va de la Meseta peninsular fins a la Mediterrània, no ha fet més que albergar multitud d’esdeveniments històrics. També ha estat espai de fets sagnants, com la derrota carlina que esdevingué el 1834 amb l’anomenada Acció de Maials. I finalment, com tampoc podia ser d’una altra manera, també hi ha hagut noblesa, en aquest cas representada pel flamenc (de Bèlgica, no de festiu) el Senyor Procopi de Bassecourt, nomenat també Baró de Maials. Sortint de la part històrica del poble, a Maials també es pot contemplar l’església barroca de Nostra Senyora de l’Assumpció o també nomenada Catedral de les Garrigues (sempre disputada amb la Granadella per la seva majestuositat). Altres aspectes importants actuals en són la centenària Cooperativa de l’Oli i el seu or verd, les dues festes majors (Sant Sebastià i Mare de Déu d’Agost), la fira de l’oli que es fa cada tardor i que actualment és tot un referent dins del calendari de fires de Lleida; o fins i tot, hi ha el seu Alcalde, en David Masot, actual cantant i líder del grup musical Tremendos, que ara que comença el bon temps iniciaran la campanya musical estival. Tinc ganes de veure el bolo d’aquest any al No Surrender Festival del proper 30 de Juny. Vist des de dalt i tornant a l’inici d’aquest article, si hi ha quelcom que m’ha sorprès de Maials, és que a més a més de ser el bressol d’una part de la meva família, doncs sortosament el meu padrí va ser destinat a la Caserna del cos de la Guàrdia Civil de Maials i allí és on conegué a la propietària de la Fonda del municipi, la meva padrina (la Maria Palau), va ser tot un gran encert! Curiosament i cercant recentment, he descobert –que tot i que es troba dins del terme de Llardecans, però està més a prop de Maials– hi han les restes d’un petit poblat a escassos quilòmetres del centre, que rep el nom de Monestir de l’Adar i que allí es troba una petita construcció que havia estat la Capella de Sant Marc. Juntament amb aquest edifici religiós, dins del poble hi ha una impressionant casa pairal davant de l’Ajuntament que també mereix una rigorosa visita per la part històrica que hi ha dins d’ella, i que curiosament rep el nom de Casa Marc (amb un historia d’amor en comú entre la família propietària de la Casa i la meva). Així doncs, amb aquests dos exemples, és d’esperar que no pugui deixar de banda la meva estima personal cap a Maials i facin considerar que la meva vinculació amb aquesta vil·la sempre serà perpetua i eterna. Quina sort la meva de tenir aquest nom i aquestes arrels!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: