Lleida
-1 - 11° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 desembre 2017

Un 2018 amb sàvia empresarial nova



Ja s’acaba l’any i en menys d’un mes encetarem un nou període. El 2017, tant en l’àmbit local com en el català, podrà ser recordat economicament com un any en el qual ja hem anat deixant enrere la crisi passada, hem anat reduint les taxes d’atur, haurem viscut canvis de seus socials d’empreses i hem observat com les empreses comencen a planificar el futur de les seves societats amb optimisme.
Des de l’agost del 2007 (data formal d’entrada a la darrera crisi) fins avui en dia, el sector econòmic lleidatà ha patit una forta sotragada, ha esborrat del mapa moltes empreses que es dedicaven al món de la construcció (en gran part), ha vist com grans societats han diversificat la seva activitat principal i s’han iniciat en nous sectors, i ha permès que moltes empreses s’iniciessin en la pràctica exportadora. Venint moltes societats lleidatanes d’una base sòlida com és l’agroindústria, a grans trets podem afirmar que les fortes retallades i l’augment de la morositat viscut, ha sigut contrarestat per accions que han vingut del sector públic per tal de dinamitzar l’economia o ajudar a crear nous emprenedors que vulguin iniciar-se amb la seva aventura empresarial. Sincerament, el teixit empresarial local ha superat amb nota aquesta sortida de la situació que s’ha viscut. Però com tot en aquesta vida, en l’àmbit econòmic tot són cicles, i ara que ja ha passat el temporal, considero que és un bon moment per tal de que es permeti el pas a noves generacions que donin la seva veu i aportin el seu tarannà al futur que se’ns espera. A Lleida hi ha empreses que comencen a tenir equips directius formats per gent nova, jove i dinàmica, sens dubte, aquesta és la base perquè les empreses tornin a liderar els mercats en els quals hi formen part. Algunes tenen relleus en noves generacions familiars que pugen i d’altres aporten nous fitxatges externs, però aquest relleu empresarial hauria de culminar a curt termini amb la renovació dels òrgans que agrupen el panorama empresarial lleidatà.
Cambres de comerç, patronals, organitzacions empresarials i econòmiques i, finalment, els sindicats, haurien de començar a donar pas a noves fornades de líders que dirigeixin aquestes entitats. Els sindicats, a poc a poc, van obrint les portes a joves amb inquietuds per poder representar el col·lectiu obrer lleidatà. Sovint costa molt motivar a la gent a fí què es vinculi per trobar el bé comú, doncs, actualment la crisi de l’associacionisme i l’imperi de l’individualisme és palès en totes les organitzacions i entitats. La crisi va fer desaparèixer històriques entitats com el Cercle d’Economia de Lleida, tot per no haver fet els deures quan tocava; ha fet mantenir i créixer el Fòrum Empresa, donat que ha sabut renovar i augmentar els seus membres. També hi ha entitats com gremis o patronals que han anat renovant les seves cúpules directives durant els darrers anys, posant com a exemple la Coell, amb Josep Maria Gardenyes, o bé, la Pimec, amb en Jaume Saltó, on tots dos varen rellevar Joan Simó i Francesc Roig, respectivament. Finalment, al teixit empresarial hi ha les cambres de comerç, on a Lleida hi tenen les dues particulars perspectives. A Tàrrega, la Cambra de Comerç ha anat fent renovacions coherents i cícliques en diferents legislatures que han permès posar en marxa programes i activitats que han donat activitat i dinamisme a l’entitat. A Lleida, Joan Simó porta des del 1991 dirigint la Cambra conjuntament amb un equip (lobby empresarial de la capital) que han anat marcant la pauta del que s’havia de fer o actuar en cada moment. Han lluitat per fer créixer el teixit empresarial lleidatà i han fet força a les diferents administracions per tal de defensar els interessos del sector econòmic local (internacionalització, infraestructures, legislació, emprenedoria, formació...), però ara, que ja tornem a ser empreses amb nova mentalitat i força, caldria fer una nova Cambra, renovada, amb nous membres, noves cares i nous projectes futurs.
Vist des de dalt, al Joan ara és el moment d’agraïr-li molts dels projectes empresarials que hi ha hagut els darrers 26 anys a Lleida, i ara és el moment que ell caldria que anés pensant en cedir algun dia la presidència de la Cambra. Es de rigor tenir present que una bona gestió sempre és recordada donant pas a un equip que el rellevi respectant el llegat que deixa. Crec que ara és el moment de donar el relleu, més endavant serà massa tard. Actualment hi ha gent preparada, a Lleida tenim empresaris amb capacitats de liderar aquesta successió i un cop oblidada la darrera crisi, hi ha un teixit amb ganes de continuar aportant progrés al nostre territori. Ara que som a temps, crec que amb eleccions a la Cambra al 2018 és un molt bon any per iniciar nous projectes amb nous rostres...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field