Lleida
3-19° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

24 novembre 2017

Un grup The Companys i de Tremendos



Qui ho havia de dir fa 24 anys a tots aquells que ens agradava el rock català, que un grup musical de Lleida arribaria fins on han arribat amb una maduresa tan consolidada i amb un respecte que molt pocs companys de carretera han tingut. El grup musical The Companys i el seu alter ego de versions, Tremendos, van començar un 1993 amb un concert sense cobrar a la Granadella i tot seguit amb un de pagament a l’extingit pub La Pallera de Llardecans, fins a arribar aquest cap de setmana al concert número 1.000 al Club Handy del Beale Street de Memphis (EUA).
El David, el Robert, el Benjamí i el Marc, a més del Jordi, David i l’Albert, tots ells fills de Maials, Almatret, la Granadella, el Pont de Vilomara i Alfarràs, són una colla d’amics que tenen feines tan dispars com alcaldes, pagesos o professors. Després de complir amb les seves obligacions laborals i familiars, desitgen amb devoció que vingui el cap de setmana per poder exercir la seva dosi d’escapament personal i fer bolos arreu del territori català. Amb aquesta excusa, ja fa més de dues dècades que hi són i, la veritat, que no els ha sortit gens malament, ja que han estat capaços d’arribar al miler de concerts, treure 5 àlbums, compondre més de mig centenar de temes... I per si no fos poc, els varen premiar com a Millor Grup Revelació Català el 2004 per la revista Enderrock o el Premi ARC al Millor Grup de Versions de Catalunya. La seva música, influenciada pel rock amb una bona dosi d’accent lleidatà, els ha obert moltes portes i el seu tarannà càlid, proper i autèntic els ha fet tenir un nombrós nombre de fans arreu del territori (exemples en tenim a Peramola, d’on en més de 10 anys de concerts consecutius per la Festa Major arriben a reunir més de 1.000 persones). A Lleida, actualment hi ha pocs grups que hagin assolit fites com les que ells tenen al seu currículum, on a més a més d’haver participat en el Senglar Rock o al Camp Nou, tenen la partenitat de la creació de la banda sonora de la sèrie de TV3 Lo Cartanyà. En David Massot, que és la veu de les dues bandes, és d’aquelles persones que realment no et deixa de sorprendre amb l’energia que duu a sobre. No en té prou en ser pare de dos nens, pagès, alcalde de Maials i vicepresident del Consell Comarcal del Segrià, perquè agafi el cotxe els dies que tenen bolos i es planti en un concert de dues hores per després tornar a la seva rutina habitual. Aquest exemple, junt amb els dels seus companys, ens demostra el poder que encara té la música a les persones i els esforços que fa un per poder gaudir del seu petit espai de divertiment (sempre he defensat que tothom en aquesta vida ha de ser egoista i tenir la seva dosi de gaudir personal).
Com sempre ens anirem fent grans i aquest grup d’amics ha volgut arribar a la seva maduresa artística realitzant accions solidàries a la comunitat, de la mà del Sr. Postu i les seves postuxapes, i en l’àmbit personal, tocant la seva música per les terres de Tennessee als Estats Units. Els darrers dies han estat un bon grapat d’experiències a Nashville i Memphis. Han tingut la sort de poder tocar en mítiques sales de concerts en les quals van actuar en un passat l’Elvis Presley, el Jerry Lee Lewis, Carl Perkins..., visitar paratges emblemàtics al bressol del rock and roll més autèntic (Graceland, Arcade Restaurant, Lorraine Hotel), visitar catalans il·lustres (com l’esportista Marc Gasol) i gaudir d’una enriquidora experiència personal. 
Pel futur els queda continuar animant revetlla a revetlla, participar al No Surrender Festival del 8 Juliol a Vilanova de Bellpuig (on actuaran més de 1.000 músics a la vegada interpretant un tema de Bruce Springsteen) i arribar al mig segle de vida artística. Exemples com aquest son dignes d’esmenar, doncs al llarg dels anys a la carretera s’han perdut molts músics i grups, els motius sempre seran molt dispars; però el que sí que és ben cert, és que si des d’un bon inici lluites per un model, una il·lusió i un bon rotllo col·lectiu, sempre seran trets que et permetran i t’ajudaran a tenir llarga vida musical, oh yeah! (tal com diria un gran savi d’aquest diari).



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field