Lleida
17 - 32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 agost 2018

Un timbaler 210 anys després



Avui 6 de juny se celebra els 210 anys de la celebració de la proclamació de Josep Bonaparte (germà de Napoleó) com a Rei d’Espanya –del mític Pepe Botella cal recordar que era de tot el territori espanyol menys de Catalunya, que era una part del Primer Imperi Francès. Aquest fet dóna pas a l’ocupació napoleònica de la península fins que el 1813 s’acabà amb la primera restauració borbònica. I en segon lloc, també celebrem els 210 anys de la Batalla del Bruc. Aquesta és coneguda per ser la primera derrota de Napoleó a Espanya.
Els fets del Bruc neixen de la sortida de Barcelona en direcció a Lleida de la columna militar francesa dirigida pel General Duhesme. Donada l’orografia del terreny i les condicions meteorològiques adverses dels dies anteriors, va ajudar a gestar-se una gran emboscada pels paratges muntanyosos de la zona de Montserrat. Aquesta victòria va ser orquestrada per una part de l’exèrcit espanyol amb l’ajuda de sometents catalans, que no acceptaven la renúncia de Ferran VII a favor del germà de Bonaparte. 
Cal partir de la idea que per cada dos militars francesos corresponia a un dels rivals locals; però que gràcies a l’estratègia d’utilitzar un jove timbaler que tocant un tambor amb un estrident so que ressonava amb escreix el seu soroll gràcies a l’eco de les muntanyes de Montserrat, va fer confondre als francesos pensant-se que es trobaven davant d’un impressionant batalló al que enfrontar-se. Aquesta confusió va provocar la retirada i posterior victòria catalana. Isidre Lluçà Casanovas, que era el pastoret timbaler, va néixer a Santpedor (sí, igual que un altre il·lustre català, en Pep Guardiola) i la seva figura des de llavors s’ha convertit en llegenda per part del poble català.
Fets com aquest de confusió bèl·lica en són plens a la nostra història, si això ho traspassem a fets d’avui en dia, aquestes serien gestes aconseguides com a fruit d’una bona estratègia que no pas a enganys sonats. Sense anar més lluny, qui em diria a mi fa una setmana que en Mariano Rajoy ja no hi seria, i que en Pedro Sánchez seria el nou president del govern espanyol. Diuen que l’estratègia de gestar la moció i dur-la a terme ha sorgit en gran part de la idea d’un jove basc de 37 anys antic militant del Partit Popular. Ivan Redondo és un spin doctor que al currículum té l’experiència de fer guanyar l’alcaldia de Badalona a Albiol, a Monago la presidència extremenya al PP després de 37 anys de govern socialista o al mateix president Sánchez davant de l’andalusa Susana Díaz per tal de guanyar-la en les primàries del PSOE. Tot i la seva curta edat política, és especialista en guanyar sempre amb l’èpica, i com no, recentment amb la sorpresa del relleu a la Moncloa, ja s’ha convertit en tota una eminència en estratègia política a Espanya. Vist des de dalt, la política del segle XXI és estratègia pura amb una gran ajuda de les xarxes socials (com per exemple la victòria del Trump als Estats Units) i convertir-se en president sense anar a unes eleccions ni ser parlamentari (Torra i Sánchez). Crec que ara s’inicia definitivament una nova etapa, estem abandonant la vella política; abans però, tenim sobre la taula infinitat d’assumptes pendents antics per resoldre a casa nostra. No em vull ni imaginar del que arribarem a veure les setmanes vinents per tal de resoldre-ho tot plegat. 
Estem davant d’uns dies en què s’auguren molts canvis, hem d’estar preparats per a fer-ho bé, cal donar relleus a noves cares i que sàpiguen assumir els riscos que es trobaran en un futur. Amb l’experiència d’una recent sortida d’una crisi econòmica, la mala gestió d’un cas territorial i l’ús de nous mecanismes per connectar amb la ciutadania, cal que els nous líders que sorgeixin d’aquests nous fets liderin una nova manera de fer les coses i tornin a fer florir un clima de benestar que fa temps que trobem a faltar. Però abans de tot això, caldrà que sapiguin apagar els diferents focs que tenim oberts dels darrers anys (un canvi de cares no serà sinònim de fer oblidar segons quins fets recents), en definitiva, no és cosa fàcil la que se’ls espera...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: