Lleida
5 - 16° C (sol)
97% 26 km/h

21 novembre 2018

Avui tenim la tornada més esperada...



Avui és 12 de setembre; avui molts de tots nosaltres tornem a la normalitat i a la rutina diària de sempre. Evidentment els més petits tornen a l’escola, els pares donen per liquidats els 81 dies de vacances escolars estivals, i sobretot, molts dels padrins tornen a col·laborar amb els seus fills, en poder arribar a tot arreu, per tal que els néts puguin realitzar totes les activitats escolars, extraescolars i les necessitats que cada família tingui. Tot un període de temps que s’acabarà el pròxim 21 de juny del 2019. Conviure amb una casa amb tres nenes –de 12, 10 i 9 anys– fa que gran part de l’organització familiar giri entorn del seu calendari i de les seves activitats diàries. Conciliar feina i família és tot un repte, i més quan tots dos pares treballen (fet habitual avui en dia i lluny del que molts de la meva generació havíem viscut). És ben cert que pagant tens accés a tot un paraigua immens d’activitats lluny de l’horari escolar. No només hi ha les escoles que n’organitzen un bon plec d’activitats (esportives, educatives, musicals, lúdiques,...) sinó que hi ha nombroses entitats i centres que ens ofereixen una àmplia oferta d’activitats dirigides als més petits. En definitiva, tota una etapa que tot pare ha de passar, i que sens dubte serà clau la manera que s’hagi gestionat tot, a fi de poder garantir un bon futur quan siguin adults els més petits de casa. És ben cert que després de tot aquest cúmul d’activitats, les famílies tendim a obviar el factor de l’educació. No tenim temps per conviure a casa, de compartir instants, de guiar-los i de fer-los corregir les seves actituds. Actualment el terme educació està caient molt en l’oblit de moltes famílies i intenten delegar aquesta responsabilitat a l’escola (fet que no els pertoca). Una cita ben certa diu: A l’escola s’ensenya i a casa s’educa. Amb tot això, és del tot normal que d’aquí vinguin noves normes que les escoles estan intentant aplicar, com per exemple l’ús dels mòbils. Els darrers dies hem escoltat notícies referents a aquest tema, i personalment trobo molt encertada la prohibició de l’ús del mòbil en els recintes escolars als menors. Tots sabem que avui en dia quan anem en un establiment de restauració, veiem famílies amb un o diversos fills, que per tal de garantir un silenci i un bon comportament per part d’ells a la taula i a la sala, els pares els aïllen connectant-li una tauleta electrònica o bé un mòbil. Entenc que és una postura molt còmoda per part dels progenitors, però des de ben petits estan fent que la seva educació a taula sigui una desconnexió del món que els envolta. És normal que tal com es vagin fent grans els menors, els centres escolars dictin normes per tal de poder controlar l’abús que tenen dels aparells electrònics des de ben petits. Perdoneu que m’allargui amb aquest exemple, però aquest és un dels molts que els pares actuals –òbviament m’incloc– cometem en el nostre dia a dia a les nostres cases. I també reconec que les polítiques educatives i el context social tampoc ajuden. Em poso les mans al cap quan veig que jo amb 14 anys acabava EGB i començava BUP o FP. Avui en dia, aquest salt psicològic es realitza amb 12 anys, que és quan inicies l’ESO, hem escurçat la maduresa dos anys de cop!!! I si a més li sumes l’accés a les xarxes socials i a Internet, el còctel final és explosiu... Vist des de dalt, aquest any celebrem el centenari del naixement de l’escola Antoni Bergòs de Butsenit. És interessant saber la història d’aquest homenot lleidatà, i encara ho és més saber com la direcció del centre ha intentat cercar qui havia estat i en què havia participat en la Lleida de principi de segle fins a l’esclat de la Guerra Civil. Era un advocat i polític republicà, que fundà i participà en moltes entitats i associacions de casa nostra (moltes d’elles encara existeixen). Tot un exemple de compromís cívic i polític. Persones com aquesta avui en dia costen molt de trobar. Termes com l’altruisme o l’associacionisme no van lligats amb la societat individualista actual i auguro que s’aniran perdent en un futur si les coses no canvien. El motiu de tot això prové de la societat i les tendències que tenim actualment, però també un part de culpa la té els contexts familiars que hi ha a cada casa i l’educació que s’inculca en cadascuna d’elles. En definitiva, dono tota la raó a en Mario Benedetti quan diu: “D’ençà que els fills eduquen als seus pares, que s’han acabat els complexes d’Èdip”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: