Lleida
13 - 21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

15 novembre 2018

Mariola, un renéixer desitjat



El passat dissabte llegíem a LA MAÑANA que el pròxim dia 7 de juliol l’associació de veïns de la Mariola instal·larà un tobogan d’aigua de 100 metres al carrer Saturn del barri. El pendent que té aquest vial és el lloc més idoni d’aquesta part de la ciutat per tal de que petits i grans puguin participar d’un dels principals actes de la renascuda Festa Major d’aquest districte lleidatà. Cal tenir en compte que serà la primera vegada a la història de la ciutat que podrem gaudir d’una activitat d’aquestes característiques.
Aquesta brillant idea neix de l’actual Junta de Veïns del Barri liderada pel jove Víctor Ruiz i un motivat equip que l’acompanya. El 8 de setembre del 2015, dia en què van agafar el relleu de l’històric Máximo Blanco (que havia estat el líder veïnal els darrers 25 anys), i fet que també va propiciar la renovació d’altres càrrecs de la junta. Amb voluntat de passar a l’acció real davant dels fets verbals (ha estat de sempre que a la Mariola s’ha promès molt, però pocs cops s’ha invertit com cal) el nou president va voler que el Grup Mariola (Blocs Ramiro Ledesma) tinguessin una rehabilitació com cal atès el lamentable estat en què es trobaven, tornar a organitzar una Festa Major al Barri (no es celebrava d’ençà de fa 18 anys), Setmana Cultural, Club de Futbol..., a més d’altres projectes menors, però que d’igual importància només pretenen buscar la cohesió i garantir la convivència a les diferents ètnies i realitats socials que s’apleguen al barri. No cal obviar que el fet d’anar de la mà de la Paeria en diferents assumptes i la receptivitat dels veïns, ha permès fer realitat projectes que només pretenen buscar la millora de la qualitat de vida dels veïns d’aquest barri lleidatà.
La Mariola ha estat de sempre un indret amb una sèrie de particularitats que l’han diferenciat de la resta de barris de Lleida. Limita amb Gardeny, la plaça dels Pagesos, l’Horta lleidatana i amb la zona residencial del Camp d’Esports (molts contrastos tant a l’exterior com a l’interior en tan poc espai). Hi conviuen paios, gitanos, catalans de tota la vida, immigrants del sud de la península, cristians o evangelistes, marxants ambulants o comerços de barri... S’havia guanyat una mala fama, que els mariolencs o marioleros de tota la vida, han lluitat per corregir-ho; en un passat eren constants les notícies que només feien que embrutar la imatge d’un barri que sempre ha buscat dignificar-se i mirar de tirar endavant als diferents problemes socials que ha tingut la ciutadania que hi conviu. Potser actualment, amb la creació durant el boom de la construcció de nous habitatges a la zona que limita amb Gardeny, nous joves amb ganes de fer coses positives pel barri, la redacció del pla Mariola 20.000 per part de la Paeria i la implicació de diferents agents socials del barri, s’està permetent que la històrica vulnerabilitat social de la Mariola s’encari a un nou futur amb múltiples oportunitats socials, un clima de canvi i una mirada posada cap a una nova realitat social.
Vist des de dalt, aquest nou relat del mític barri lleidatà és un exemple que el motor veïnal és la força de moltes ciutats. A Lleida fa uns anys que tenim líders veïnals d’avançada edat, amb nul·la implicació per part dels joves i amb poca col·laboració de les administracions per tal de dinamitzar els diferents barris lleidatans. Els joves tenim un esperit molt individualista i el fet de pensar en la cosa comuna rarament existeix en el nostre ideari. Buscar temps personal per millorar la convivència comú és un terreny inexplorat en les noves generacions, i el Víctor Ruiz, l’actual líder veïnal de la Mariola és un exemple de com un territori lluita per fer-se un lloc en la Lleida del futur. L’Horta de Lleida també compta amb la participació d’actius grups de joves que volen dignificar un dels pulmons verds de la ciutat, però cal que altres barris també motivin, engresquin i encisin a nous valors per tal que liderin moviments veïnals. És complicat? Hi ha alguna fórmula? Com s’aconsegueix? Si deleguem, som tolerants, deixem participar i engresquem que col·laborin posant el seu gra de sorra, segurament aconseguirem que es prenguin com a seu l’espai comú i lluitin en la recerca del benestar de tots.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: