Lleida
8 - 17° C (núvols)
97% 26 km/h

17 novembre 2018

Lorena cap a Eurovisió 2019



Igual feia 20 anys que no mirava la Gal·la d’Eurovisió, el motiu? Bé, més que un, crec que eren molts els motius pels quals no tenia el goig de mirar-la (a excepció de la del Chikiliquatre). Però que la meva memòria recordi, potser des del “Bailar Pegados” del Sergio Dalma que no perdia més de 10 minuts. Segurament aquest any, pel fet de caure en dissabte plujós de cap de setmana de Festa Major de Lleida -fet habitual i no gaire anecdòtic- em va obligar a estar a casa veient aquest certamen musical (ja van pel 63è) i no vaig empassar-me el “Preguntes Freqüents” de TV3, del que en sóc assidu televident. Em sorprèn que aquest any la guanyés Israel? No, gens ni mica. Em sorprèn que Espanya quedi 23a? No, tampoc em sorprèn gens (em sorprèn que eren 28 candidats i han fregat el ridícul). No acabo d’entendre que coi fan tants països cantant, quan a Europa no n’hi ha tants (Austràlia, Israel,...), em causa sorpresa i sinó que li canviïn el nom, no? Tornant a la gal·la, el fet que la guanyés Netta amb la cançó “Toy”, ha aconseguit fer donar veu a la llibertat que té aquesta cantant davant la imperfecció que té en el seu cos femení; va posar èmfasi en el contingut de les lletres de la peça, on deixant de banda els ritmes asiàtics i electrònics que hi ha, treu a llum l’assetjament al què un està sotmès. Sens dubte, cada certs anys, Eurovisió no deixa de reinventar-se i traspassar fronteres, igual com ho va fer amb l’edició del 2014, la que va guanyar el travesti austríac Conchita Wurst. La geopolítica també utilitzarà aquest certamen musical per a fer un cas d’estudi. L’any vinent Eurovisió deixa Portugal per anar a l’Orient Mitjà -el país guanyador d’un any, serà l’amfitrió l’any següent- així doncs, en Benjamin Netanyahu estarà content. No cal dir que segurament triarà Jerusalem per acollir l’esdeveniment. Igual que Trump va decidir canviar la ciutat de l’ambaixada americana a l’estat d’Israel, creant polèmica amb l’elecció de Jerusalem (essent inaugurada aquest passat dilluns per cert). Auguro que el president hebreu segurament també evitarà Tel Aviv i triarà la ciutat santa per tal de crear polèmica amb els palestins i amb la comunitat internacional. També Eurovisió ens demostra que qualsevol estil triomfa. Enguany el pop electrònic israelita, l’any passat la balada del portuguès Salvador Sobral “Amar pelos dois” o el jazz del 2016 de la ucraïnesa Jamala amb “1944” (no exempta de polèmica també pel contingut de les lletres). Així doncs, per guanyar no és necessari pensar amb una cançó tendra o romàntica per tal de fer encongir els cors dels votants. Crec que Espanya ho hauria de tenir en compte, i això que no ha aconseguit quedar bé, ni quan ho ha intentat. La triada aquest any pel país ibèric i representada per Amaia i Alfred, la balada “Tu canción”, es quedarà en un “pop up” d’una sola nit. Tots dos cantants espanyols ja han manifestat que les seves carreres musicals a partir d’ara aniran per separades, i segurament en uns anys aquesta cançó romàntica i aquests músics quedaran en l’oblit de molts de nosaltres. Personalment recordo que d’ençà que la televisió és en color, que no he conegut cap cantant espanyol que mitjanament hagi triomfat amb èxit en el món de la música de manera regular (a excepció del Dalma i la triumfita Rosa López, que més per la carrera musical, solament han estat famosos per una sola peça), ni el “gall” d’en Manel l’any passat!. Amb unes quotes de televisió que han estat espectaculars per TVE amb més de 7 milions de teleespectadors i un 43,5% de quota de pantalla (la reina del dissabte per antonomàsia és Tele5). Han aconseguit superar els records del 2008 amb el “Chiki-Chiki” i del 2003 amb “Europe´s líving a celebration”. Vist des de dalt, crec que l’excusa que tots utilitzem dient que si el format s’ha de canviar, que si les votacions són imparcials, que si Eurovisió no és el que era,...considero que potser som nosaltres els que hem de canviar i estudiar bé de com guanyar-ho. Amb aquest plantejament auguro que l’any que ve seria un bon any per presentar la cantant més internacional i en més bon moment artístic que hi ha a casa nostra. Així doncs, el 2019 seria l’any de la lleidatana Lorena. Amb una peça musical que parli d’un tema actual i que preocupi a la comunitat internacional, vestida d’un estil musical singular vinculat al contingut de la lletra; el certamen del 2020 haurà de tornar a Europa després del seu pas per Orient Mitjà; i finalment, que Espanya faci una tasca interna d’intentar convèncer els països votants abans de la votació per tal d’assegurar-se la victòria (Espanya ho sap fer bastant bé això, no seria cap problema que també ho fes aquí). Segurament, amb aquests tres grans factors, el 2019 seria l’any de la Lorena i retornaria a Espanya l’hegemonia passada a Eurovisió, a més coincidiria amb els 50 anys de la victòria de Salomé a Eurovisió.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: