Lleida
20-35° C (sol)
97% 26 km/h

24 agost 2017

Cementiri



Aquest diari sosté que la Paeria lleidatana posarà ciment al cementiri, tot sepultant la gespa. Vaja, es retalla zona verda per construir blocs de pisos mortuoris. Sovint passejo pel cementiri. Em fa valorar la vida. Ja sé que els morts callen. Pobrets. Però paraules i pensaments són allí. Els rememoro. Hi sostinc converses interrompudes. Ignoro qui es va inventar l’amuntegar taüts com en qualsevol bloc de la comunitat de veïns. Si així fos, avui el president de torn s’acararia amb el regidor d’Urbanisme (d’Urbanitat?) i el fotria a pa i aigua. Un respecte. És el que tenen els cementiris europeus, on veneren els difunts. Damunt la tomba de Julio Cortázar al Cimetière Montparnasse parisenc, una ampolla de vi; al Friedhof de Praga, una columna vegetal sobre les restes de Franz Kafka; al Monk’s House britànic, un jardí edènic amb les cendres de la Virgínia Woolf. I totes i tots, sota l’escalf de la terra més o menys càlida. Mentrestant, a la Lleida dolça i secreta, malgrat ciutat de l’horta dins la terra ferma, ¿què estem fent amb el congestionat cementiri? L’asfaltem. A tot això, ¿què passa amb els ossos d’en Ricard Viñes? ¿Què amb els dels Santa Cecília, abocats a l’enderroc? “Vejam si m’escoltes un moment, aixafaterrossos. ¿Qui construeix més sòlid que el paleta?”, pregunta l’enterramorts shakespearià. ¿Qui, senyor alcalde? ¿El regidor destraler?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field