Lleida
7-27° C (sol)
97% 26 km/h

24 abril 2017

Columnista



Els qui escrivim columnes, sovint donem preferència a allò urgent sobre el que és important. ¿Quin sentit té, doncs, escriure una columna setmanal? Dir el què penses sense que ningú t’ho hagi demanat. I amb una impudorosa exhibició d’idees i de sentiments només superada per l’ego impúdic dels poetes. Es tracta d’opinar, dir la teva d’una manera raonada (i divertida) amb un objectiu: participar dins d’un debat públic. Ara bé, no es tracta pas de veure qui té raó, sinó d’aproximar-se a la veritat. Deia el filòsof Karl Popper que “Enllà de l’àmbit restringit de la lògica, i tal vegada de la matemàtica, mai no es pot demostrar res”. Per tant, si la Veritat no és propietat de ningú, una columna s’ha d’escriure, i llegir, per pensar (i passar-t’ho bé!), augmentant el coneixement que tenim sobre un assumpte en particular. No pas per enrocar-nos amb el que ja ens sabem. Sí? Vull dir que tot escrivint, penso. I el que penso, és que no penso convèncer ningú. ¡Déu me’n guardi! Cal respectar els hipotètics, amables lectors i lectores, com per faltar-los-hi al respecte. La llibertat d’expressió no hauria de coartar ningú. Una columna, és, a tot estirar, un glop de paraules, i de llet, més una mossada de pa, coca, o de cruasan, per estimular les ganes de viure (i somriure), com per sortir al carrer.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    Sense comentaris

Aporta el teu comentari

La teva adreça no serà publicada. Els camps requerits estan marcats amb *