Lleida
18 - 32° C (sol)
97% 26 km/h

19 setembre 2018

Demà



Demà, 8 de març, és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Això vol dir que d’ençà que la memòria té ús de raó, la dona en minúscula ha estat la mare dels ous, soferta líder a l’ombra i al servei de la família. Pel que sé i he viscut, la dona, les dones sempre han estat a la vora. Sovint del morro fort, sovint invisibles, sovint i aquí infravalorades. Penso que aquest estatus sociofamiliar elles mateixes l’haurien fet normal. Que ja els estava bé no treure pit davant l’hegemonia de l’home de la casa. Cadascú al seu lloc i rol. És a dir, la dona administrant el què i el com del zoològic ancestral. Sona bèstia, però és el què era. Dit el que he escrit, m’agrada pensar que demà aquelles dones que he estimat i que estimo, hauran fet un salt sobre l’abisme pregon. Sona als Pastorets de l’AEM, quan el dimoni escuat assetja la mare de déu. L’enrenou no va més enllà del que se suposa sedueix la dona que no vol deixar-se seduir i contraataca. És el joc de la gata i el ratolí. Demà no serà pas un altre dia, que deia la geniüda Scarlett O’Hara en Allò que el vent s’endugué. Quan demà ressoni que les dones hagin organitzat una vaga de secretàries, fogons i catres pel fet de ser dones, m’alegraran el dia. Aleshores, senyors, toca arremangar-se. La mare, potser, no entendria que la dona treballadora deixi de treballar per exigir els seus drets. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: