Lleida
19 - 35° C (sol)
97% 26 km/h

24 juny 2018

Els Òscars



El cap de setmana vinent es concelebra una altra Cerimònia del Business Planetari del Cinema segons el glamurós i prepotent Hollywood. Fa 90 anys, 90 dels 122 de vida que té el cinema, que els homenots del negoci de fer pel·lícules com xurros, aquells emigrants d’una Europa de mal viure, inventaven un artefacte que ni ells devien entendre: Academy of Motion Picture Arts & Sciences. O l’estatueta daurada de 34 centímetres d’alçada i 3,850 quilos de pes que a la secretària del productor rus Louis B. Mayer li recordava l’oncle Òscar. En 100 hores, 6.000 membres de l’Acadèmia atorgaran 24 oscars tutti fruti entre 125 nominacions que clamen al cel pel que fa a una justícia que mai no és artística ni poètica. “Horreibol!”, diria l’angelical cabronàs del Forges perenne. A tot això, les quinieles dels Òscars apunten tan aviat al fil invisible, a les tres tanques publicitàries a tocar d’un poblet fatxa, com a la senyoreta ocellet contestatària o a l’indefens afroamericà que malda per sortir indemne d’una mansió suprematista a lo Trump. Podria condimentar un munt de pastissets-columna sobre els Òscars. Recordo, però, que ni l’Alfred Hitchcock o l’Ava Gardner mai no van rebre l’estatueta daurada. Tampoc Cary Grant. Aleshores és quan surto per cames a la devedeteca privada i em xuto dosis de El increíble hombre menguante. Doncs això.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: