Lleida
8 - 17° C (núvols)
97% 26 km/h

17 novembre 2018

La Guasch



Recordo la Roser Guasch quan la vaig fruir/patir, indistintament, dirigint-la a La casa de Bernarda Alba en un taller a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. Apuntava indòcil i indòmita plantant cara al cony de la Bernarda fent, això sí, de filla submisa. Acabo de llegir no sé on, que la Guasch s’ha fet un nom influencer dins les xarxes socials, posant a caldo un cantant de disseny masclista. Com que ni boig no em deixo enxarxar, des d’aquesta columna de paper m’afegeixo a la proclama de la Roser, MejorSolaQueMalAcompañada fent-li costat, simbòlicament, al seu llit buit. Quedi dit. M’ha cridat el voraviu promiscu que en la imatge del catre de ferro, la Guasch ens faci la peineta. Vull pensar que si aixeca el dit cor o llépol, és perquè fa figa els mascles. Tant de bo, Roser, que aquest dit erèctil tingui sabor a clítoris en flor, o a figa Coll de Dama Negra. Tu sabràs. Suposo que a Cametes Teatre, combativa i femenina companyia teva, li faltarà temps per pujar dalt l’escenari la versió 3.0 del Manifest Feminista que, ves per on, has parit. “Una dona necessita un home com un peix una bicicleta”, avisa la periodista ianqui Gloria Steinem. Tan fàcil, tan difícil. En altre context sociopolític, el Federico García Lorca de La casa de Bernarda Alba igual s’avançava a l’actual situació de la guerra de sexes. Temps al temps.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: