Lleida
14 - 24° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 maig 2018

Acorralar és violència



Avui hagués preferit escriure sobre Cifuentes, la reina destronada presonera de la seva supèrbia i víctima de les intrigues de palau del carrer  Gènova, al més pur estil de vendetta mafiosa siciliana o genovesa. O sobre qualsevol altra qüestió, però la sentencia de la Manada ho ha fet impossible. M’ha deixat perplexa i intranquil·la. Cert que deu ser ajustada a Dret, però no ho és, ni de bon tros, ajustada a la realitat social, ni molt menys en termes d’igualtat entre dona i home. La alarma social i el rebuig creat ho demostra. Està clar que els conceptes jurídics d’intimidació i violència no són els mateixos que la percepció social, com diu Ángeles Álvarez, “la sentència interpel·la el poder legislatiu. Una legislació que exigeix a les dones que es juguin la vida davant de qui la vida no representa valors democràtics ni d’igualtat ni de justícia, ha de canviar”. L’acorralament és violència i la resistència, per a què? Estic convençuda que l’instint de supervivència la va fer emmudir i a aguantar per intentar seguir vivint. La brutalitat dels fets exigia més emparament jurídic. I, sobretot, no oblidar el que tenien que haver fet aquests homes i no van fer: respectar la seva llibertat. Les dones no som objectes per usar i tirar. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: