Lleida
18 - 32° C (sol)
97% 26 km/h

19 setembre 2018

El record del 17-A



Ahir va fer un any dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Una data que mai no hauríem volgut recordar. Tot i això, resulta inevitable fer memòria del que fèiem aquell dia i d’on ens va agafar la notícia. En el meu cas, a tocar de Cambrils. Amb una panxa d’embarassada de set mesos i mig i les cames inflades per la calor. Però el que més recordo és la barreja de sentiments i de sensacions que una notícia així et deixa a dins. La incredulitat (a Barcelona?? A Cambrils??), la preocupació, la ràbia i, sobretot, la sensació de no entendre res. Un any més tard encara perduren molts d’aquests sentiments. Jo, almenys, segueixo sense entendre res. Com es pot convertir a uns nois, que aparentment estaven integrats, en terroristes? Per què no es controlava l’Imam de Ripoll? I com pot un confident del CNI orquestrar un atemptat que, si hagués sortit com es planejava, podia haver estat una autèntica massacre? Massa preguntes que un any després no tenen resposta. Mentre, però, continuen polèmiques estèrils i discussions sobre qui ha d’assistir als homenatges... Debats que no porten enlloc i que no serviran, de ben segur, per evitar que uns fets com aquests es tornin a repetir.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: