Lleida
9 - 19° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

13 novembre 2018

Els avis



Últimament he pensat molt en els avis. En els avis en general i en els meus en particular. Bé, en els  meus avis materns, els únics que vaig poder conèixer. L’Emili (el Milio) i la Ramona. Ell, pagès i alcalde. Home de pau, culte i ordenat. Ella, una dona de les d’abans, sempre amb el davantal posat, gran cuinera i molt treballadora. També he pensat molt en els estius, quan em portaven a Cambrils i passejàvem després de sopar pels carrers del darrere de l’apartament (al Passeig hi havia massa gent). Quan el padrí, que així li deia jo, anava a fer la botifarra al bar del davant, aquell que més tard precintarien per trobar-hi droga, o quan jo, amb la meva innocència, els mortificava explicant als veïns el que soparíem aquell dia (uns colomins que havíem portat de casa) i altres intimitats. Les visites a la peixateria i els marejos del camí de tornada a Sant Antolí. Cada estiu hi penso i sempre recordo amb molta il·lusió aquells dies, que van ser pocs, però m’han quedat ben gravats. Suposo que la memòria ja ho té això, és selectiva i tendeix a idealitzar alguns moments. Tot i això, crec que són pocs aquells que no guarden bons records dels seus avis, que no hi pensen amb aquella barreja de melancolia i tendresa. Que no voldrien tornar, encara que fos per unes hores, a aquells passejos pels carrers del darrere de l’apartament.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: