Lleida
4-18° C (sol)
97% 26 km/h

24 novembre 2017

A twitter vas!



Sempre escolto la ràdio quan condueixo. A twitter vas! formava part d’un programa d’entreteniment dels que es fan seguint les xarxes. Una frase enginyosa, gens banal. M’interessa la reflexió que provoca analitzar-la a fons. Quan les xarxes socials no havien colonitzat tots els espais i vides senceres, privades i públiques –quan érem analògics– si algú es volia defensar, acusar un altre o fer-li la punyeta, s’escudava en l’autoritat paterna, materna o acadèmica: “al papa vas”, “a la tata vas”, “a la seño vas”, “al director vas.” Ho deia amb aquella cara enrabiada, les mans apretades i la mirada ferrenya. L’amenaça feia por. Qui la feia anava corrent a “portar el parte” dient allò de “sap què ha fet....?”. A l’era analògica calia donar la cara i l’autoritat acabava sabent si els fets eren reals o inventats. Mirava directament els ulls d’uns i altres i ho descobria. A l’era digital l’autoritat amb majúscules no té rostre, no habita en un lloc concret. És temuda de veritat: anònima i digital. Qui acusa no corre, fa clic amb dos dits. L’autoritat no mira els ulls, ni pensa, simplement retuiteja i, si vol, ho fa viral. Ja no és por, fa terror. Per la impotència. Qui pogués tornar a aquell “a la mama vas!”. O no?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field