Lleida
10 - 21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

14 novembre 2018

Celebrar la vida



Tots Sants. Dies de records, besitos i flors als que ens han  anat deixant. Reconec que no m’agraden els cementiris, ni els enterraments ni res relacionat amb la mort. La castanyada sí que la trobo entranyable. Més aquest any. En família, mentre parlàvem del bé i del mal, intentàvem arreglar el món i intercanviàvem confidències, il·lusions i temors, hem recordat amb enyorança una conversa repetida cada dissabte durant anys: “–Hoy para acompañar la comida, ¡cava!” –ui, ¿cava? ¡pero si no es el aniversario de nadie! ¿Qué celebramos? –Pero nena, celebramos lo más importante que hay en la vida: ¡que estamos vivos y estamos todos juntos!”. De seguida tots l’aplaudíem i ens apuntàvem amb il·lusió i un somriure d’orella a orella al xin-xin que tocava. Tenia raó: no hi ha res més important a la vida que estar viu –amb tota l’extensió i els matisos de l’adjectiu– i poder-ho celebrar amb les persones estimades. La celebració en vida del que ens fa feliç amb les persones que estimem és molt millor que enaltir-les un cop s’han mort. Per moltes flors que els posem a la tomba i per molt que els recordem, ja no hi són. Tot és millor quan ho fem estant vius i junts. Massa sovint se’ns oblida. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: