Lleida
18 - 32° C (sol)
97% 26 km/h

19 setembre 2018

Un Bolero i un Ave Maria



Em vaig deixar part del cor a Brasil. Hi torno mentalment. Converses sobre coherència i responsabilitat. Sobre ètica i el bé o el mal en la gestió de ser, voler ser i aparentar. Sobre la veritat, la mentida, la confiança i l’engany. La dita “En todas partes cuecen habas” és vigent arreu i la frase “não confie em ninguém” allí també és un consell. Anímicament el pensament em torna la Praia do Jacare. La dels dos miratges: ni és platja ni hi ha caimans. Centenars de pessoenses es mobilitzen alegres tothora perquè et quedis atrapat en les belleses que guarda: la natural i la musical. La realitat supera la ficció: un riu de grandària oceànica; un sol que hi obre els ulls abans que enlloc del planeta i els hi pon de manera màgica i espectacular. Cada vespre, un saxofonista llisca damunt de l’aigua tocant amb emoció i compassada lentitud el Bolero de Ravel i l’Ave Maria de Shubert. Els sento encara. La pell de gallina. S’han convertit en la tonada melòdica de tot el que em dona força i estimo de veritat: idees, escriure, família, parella i amics i amigues de confiança provada. Per això, malgrat lo que està passant, (em) mantinc (en) les decisions preses i l’esperança. Com a Brasil.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: