Lleida
3-19° C (sol)
97% 26 km/h

28 març 2017

Cristòfor Colom



No se sap amb certesa d’on procedeix l’arbre del cacau, el theobroma. Hi ha càbales sobre l’origen assenyalant a les zones tropicals d’Amèrica del sud. Possiblement del riu Amazones o la conca del riu Orinoco, passant, més tard, al sud-est de Mèxic. Altres apunten que va ser en sentit invers a aquest, o sigui, des de Mèxic va passar fins a la conca de l’Amazones. El que es dóna per segur és que el primer ús comestible per als humans es localitza a la zona mexicana.
Una anàlisi realitzada a un atuell trobat en unes excavacions de Cerro Manatí, al municipi de Hidalgotitlán (Veracruz) asseguren que el consum de cacau podria haver-se produït entre 1900-900 aC. Segons una anàlisi feta amb la prova de carboni 14, està datada en 1750 aC, les restes tenen associades la teobromina, component que delata la presència de cacau en els atuells.
Sobre els inicis del consum del cacau, tot indica que es consumia en forma de cervesa. Era una beguda a força de fermentació dels grans del cacau de la polpa d’aquest. Així ho posen de manifest les restes d’atuells de ceràmica trobats al Port Amagat (Mèxic). És molt probable que s’emprés en les celebracions de matrimonis.
Qui va poder haver estat el primer espanyol que va provar el cacau? Fàcil. Cristòfor Colom, que al seu retorn a Espanya va portar unes mostres als Reis Catòlics. No obstant això, al principi no va tenir èxit pel seu sabor amarg i picant, i pel seu aspecte brut. 
Hernán Cortés, conscient del valor que els asteques donaven al cacau, es va emportar l’any 1528 unes mostres a l’Espanya de Carles I. Això dóna origen a la història de la xocolata al Vell Continent. 
El conqueridor de Medellín (Badajoz) va afirmar sobre el tema: “quan un la beu (la cervesa de cacau), pot viatjar tota una jornada sense cansar-se i sense tenir necessitat d’alimentar-se”. Els asteques, al marge del valor alimentari, també li donaven al cacau el monetari. 
Aquesta beguda, Hernán Cortés la va introduir en la cort espanyola. La història diu que les dames de la reialesa espanyola s’ho reservaven per prendre-la elles, degustant-la a petits glops en secret, i barrejant-la amb espècies i, en algunes circumstàncies, amb pebre.
Amb els religiosos de Mèxic, la cervesa de xocolata va ser popular. Quan tornaven a Espanya es van dur cacau per tenir aquest líquid. Amb el pas del temps es va introduir en les capes més altes de la societat europea.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    Sense comentaris

Aporta el teu comentari

La teva adreça no serà publicada. Els camps requerits estan marcats amb *