Lleida
18 - 35° C (sol)
97% 26 km/h

17 juliol 2018

Cuina sobre el Partenó d'Atenes



Després d’escalar el turó de Licavitós amb un funicular, en una nit d’estiu, neta, serena, tranquil·la i calorosa, la vista panoràmica des de la terrassa-menjador s’obria a la immensitat de les llums que realçaven la joia que en el seu temps va ser i encara continuï sent icona de la cultura grega. El Partenó, temple situat sobre l’Acròpolis d’Atenes, dedicat a Atenea, deessa protectora de la ciutat, i monument més important de la civilització grega antiga i considerada com una de les més belles obres arquitectòniques de la humanitat, presidia la nostra nit amb una ostentosa majestuositat.
Assegut en una de les privilegiades taules situades al mateix balcó del restaurant Horitzontes, on el Partenó, principal temple dòric que es conserva actualment, construït entre els anys 447 i 432 aC, feia presagiar un sopar romàntic, espiritual i gastronòmic. El maître ve a presentar les cartes credencials culinàries de la nit.
El fet de saber estar d’aquest, i la seva exquisida i elegant manera d’exercir la professió, ens va ajudar a triar els plats del sopar que millor ens venien de gust. Com l’Egeu és un mar que brinda uns peixos molt exquisits i donada la proximitat amb ell, ens vam decidir –com a entrant– per una amanida de peix, on un to lleugerament pujat de vinagre del plat ho realçava amb una acidesa controlada i li donava, al mateix temps, aquest toc fresc d’estiu, molt propi per a una nit calorosa a Atenes.
Per a continuar, una mica més del mateix. Per estimar les nostres papil·les gustatives, uns plats a compartir de llobarro i orada preparats en dues coccions; una a la planxa i l’altra al forn, per allò de què no perdin els sucs innats dels fruits de la mar en contacte tot el temps amb el metall. La primera, per marcar; la segona, per acabar la preparació i mantenir el gust original d’aquests.
L’àpat l’havíem de regar amb un vi blanc –com no podia ser d’una altra manera– ho vam fer amb un sauvignon blanc del país. Realment exquisit, molt afruitat i delicat, per incentivar en boca l’acoblament del peix i les verdures. A mesura que avançava la nit, la temperatura de la terrassa passava d’una lleugera calor (inicial) on predominava una fresca brisa marina (molt agradable i suportable), a una temperatura que convidava a la dilatada i plaent sobretaula, sense deixar de contemplar la meravellosa i singular Acròpolis.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: