Lleida
20-36° C (sol)
97% 26 km/h

16 agost 2017

Dubtes sobre l’origen del formatge



En l’actualitat, encara hi ha dubtes sobre els orígens de l’elaboració del formatge. S’estima que se situen en l’any 8000 i 3000 aC. També està demostrat que les ovelles van ser domesticades fa uns 12.000 anys. A l’antic Egipte es cuidaven vaques i se les munyien per tenir llet per la qual cosa és lògic pensar que també elaborarien formatges. La llet es conservava en l’antiguitat en recipients de ceràmica porosa, fusta o pell, encara que la llet fermentava amb rapidesa a causa que era difícil mantenir-los nets. Després d’aquest pas va venir extreure el sèrum de la quallada per obtenir algun tipus de formatge fresc, sense quall, de fort sabor àcid. S’ha descobert que un mercader àrab que, mentre realitzava un llarg viatge pel desert, va posar llet en un recipient fabricat a partir de l’estómac d’un xai. Quan es va disposar a consumir-la es va adonar que estava coagulada i fermentada, a causa del quall de l’estómac del be i de l’alta temperatura del desert. També diversos estudis del tema situen el naixement del formatge a la prehistòria, extrem que no s’ha pogut comprovar. El formatge en els temps de l’Antiga Roma ja era un aliment que es consumia diàriament. El seu procés elaborador no distava molt a com es fa actualment, deixant de banda l’àmbit industrial. Roma va estendre les seves tècniques de la manufactura del formatge parmesà per gran part d’Europa, introduint-lo en zones on no tenien cap coneixement d’aquest. Un altre aspecte radicalment oposat al consum del formatge és el que produeix a la Xina, on mai es va acceptar els productes lactis, pel fet que els seus ciutadans consideraven que la llet és una secreció repugnant i que beure un got és com beure un got de saliva. No obstant això, en l’actualitat a la Xina el consum està augmentant notablement, doblant en deu anys la seva producció (dècada 1996-2006), tot i que encara amb quantitats petites. Un producte alimentari tradicional xinès és el tofu. Consisteix en la coagulació de la llet de soja i aigua. En altres zones de la Xina, aquest aliment és fabricat amb llet de iac o d’egua, bàsicament, en les estepes siberianes. En les lleis dietètiques del judaisme i islamisme, els seus seguidors més estrictes només poden consumir formatges on el quall provingui d’un animal sacrificat d’acord a l’especificat en el halal musulmà, o també pot substituir-se per quall d’origen vegetal, al cashrut jueu. Sobre el fort sabor que desprenen alguns formatges, l’escriptor Harold McGeee, especialista en química alimentària, assegura que el formatge adquireix tal sabor com a part d’una descomposició controlada, i que algunes de les molècules causants de la seva olor i sabor poden aparèixer també en la menja podrida.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field