Lleida
12-26° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

26 setembre 2017

El meu 'cicerone', l'Antoni Costa



És incomptable el nombre de vegades que al llarg de la meva carrera professional m’han preguntat com em vaig iniciar en aquest món de la comunicació i el perquè vaig triar el sector de la cultura de la gastronomia, els vins i els viatges. Sempre he explicat la mateixa versió; la que em va portar a entrar de ple en ell. Per a tots els que em segueixen preguntant sobre el tema i per als que no, vaig a narrar l’argument que va marcar el punt de partida en aquest camp, l’any 1978. Sempre havia tingut un gran interès a arribar algun dia a publicar un reportatge en premsa escrita. Era la meva gran il·lusió, perquè m’agradava molt la cuina, els receptaris, els vins, viatjar... Mai vaig perdre l’esperança de poder-ho fer. Un bon dia es va presentar a la meva casa del carrer Doctora Castells, de Lleida, l’Antoni Costa Sumell, avi del tenista lleidatà Albert Costa, cambrer jubilat (en aquells dies), i em va proposar dur a terme el projecte d’editar un butlletí per al sector, el de Santa Marta Hostalera, i organitzar algun acte popular gastronòmic al carrer. Vaig acceptar a cegues. “Endavant!”, li vaig dir.
L’Antoni i jo vam posar mans a l’obra, com es diu vulgarment, i aquest mateix any vam editar el butlletí de Santa Marta Hostalera, programant, alhora, una festa dedicada a la patrona de l’hostaleria, el 29 de juliol, amb un extens i variat programa d’actes populars als carrers de Lleida, amb la participació de cambres, personal professional i ciutadans de Lleida. L’èxit ens va sorprendre i, a moltíssimes persones, més. Fruit d’aquest, pensem en un altre projecte. I no era altre que programar per a la festivitat de Sant Miquel (29 de setembre de 1979), un concurs de preparació de paelles d’arròs a la plaça Sant Joan. Un altre èxit es va sumar a les iniciatives d’empreses, de les quals el cap pensant era, indiscutiblement, l’Avi de l’Hostaleria, tal com es coneixia el mestre Antoni Costa.
Elevem el llistó, i vam posar fil a l’agulla a un altre projecte. I aquest era programar per a la Festa Major de Lleida del maig de 1980, un concurs gastronòmic i, com no podia ser d’altra manera, dedicat als caragols. Unim sis restaurants de la capital i l’horta en el marge esquerre del riu Segre (La Venta de Plácido, Callarriba, la Mina, Tres Pontets, Forn del Nastasi i La Huerta), tots participant en aquest concurs, el qual va donar pas a una degustació popular de caragols, allioli, pa i, per beure, vi servit en porrons. Naixia l’Aplec del Caragol, amb la participació paral·lela a l’acte de la colla de l’Ordre del Caragol, que va estimular la reunió de 7 colles lleidatanes en aquest mateix recinte, celebrant un dinar en aquest lloc i esdeveniment.
A partir d’aquí, a mi se’m van anar obrint múltiples portes al món de la comunicació fins a l’actualitat. Ho dic rotundament, l’Antoni Costa va ser el meu cicerone. El recordo sempre que tinc ocasió de fer-ho. També van organitzar les miniconferències de la cuina i la fruita de Lleida al restaurant Molí de la Nora (setembre 1980), amb els gurús de la gastronomia nacional espanyola d’aquell temps (Néstor Luján, Luis Bettonica, Carme Casas, Manuel Llano Gorostiza...), entrant de ple, a partir d’aleshores, en aquest cercle.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field