Lleida
19 - 35° C (sol)
97% 26 km/h

23 juny 2018

El rebost de Lleida



El rebost de la cuina de les terres de Lleida ha estat marcat durant el passat segle per l’austeritat i per la manca de matèries primeres de gran valor culinari. La imaginació de tot un poble lliurat a les tasques del camp va aconseguir agermanar els seus productes amb els fogons i va donar uns bons resultats. Lleida sempre ha sigut, des de temps immemorials, un poble que ha fet produir la seva terra, amb un ventall de colors i sabors en verdures, hortalisses, fruites i herbes per a la cuina
Fesols, fesolets, patates, pastanagues, enciams, escaroles, espinacs, cols, mongetes tendres, tomates, alls, pebrots vermells, pebrots verds, pèsols, bròquils, cebes i carabassons. Però hi ha altres tipus de verdures i hortalisses que corresponen a una època d’una austeritat molt gran com va ser la Guerra Civil espanyola i, sobretot, la postguerra. Així, els lletsons, les roselles, les verdolagues, les bledes boscanes i les xicoies van ser aliments quotidians.
Amb els diferents tipus de hortalisses, la gent de la nostra horta preparava el plat rei del sopar, la verdura. I amb el suc de la verdura escaldaven les sopes de pa. També es feien sopes amb aigua i sal i, aleshores, escaldaven el pa amb una cua o un cap d’arengada. Altres hortalisses eren presentades en una safata, amanides amb oli, sal i vinagre. I unes altres, com ara el pebrot vermell, el pebrot verd, l’albergínia, la tomata i la ceba, configuraven la salsa possiblement més universal de la cuina de l’horta de Lleida, la samfaina.
La samfaina estava feta amb els ingredients ressenyats, agermanats amb oli d’oliva, que algunes de les cases d’aquest cinturó de la Lleida agrícola produïen per al seu propi consum. Aquesta mena de salsa sòlida i també en part líquida era, i encara ho continua sent avui en dia, una mena de preparat culinari que servia per acompanyar des de la tupina, amb el llom, la costella i la llonganissa, fins al bacallà, els caragols, les caragolines, el conill i el pollastre, entre d’altres.
Les fruites que es produïen en aquest entorn abans de la guerra i fins al principi dels anys cinquanta, en petites quantitats, eren per al propi consum i també per portar-les a vendre a la plaça de Sant Joan i posteriorment a la plaça de Magdalena, com el préssec de Paraguai, les maduixes, els caquis, les figues, la pera de sant Joan, la pera de la cara bruta, la pera de Roma i les cireres, de les quals hi havia una gran producció des dels anys trenta fins al cinquanta.
La gent a l’horta de Lleida havia de recorre al riu amb la finalitat d’aconseguir peixos. Ells mateixos es fabricaven diferents estris que servien com a parany per poder pescar, especialment els que vivien a les partides de Grenyana i Butsènit. Els gaburros, les madrilles, les carpes i els barbs, els acostumaven a preparar a la paella fregits amb oli d’oliva. A l’hora de menjar-los s’havia de tenir molta precaució perquè tenien moltes espines, sobretot els gaburros i les madrilles.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: