Lleida
19 - 36° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

22 agost 2018

L’arxiu m’ha elevat el valor de l’autoestima



Repassant aquests dies l’arxiu fotogràfic, m’han vingut al record molts i bells moments viscuts durant una part important de la meva vida professional. Han sorgit instantànies dels primers contactes amb la gastronomia, els vins i els viatges en 1978. Antonio Costa, cambrer jubilat, contacta amb mi. L’avi de l’hostaleria em proposa editar un butlletí amb motiu de la celebració del dia de la Patrona del sector, Santa Marta. Com ja tenia moltes ganes de publicar sobre el sector, em va venir com anell al dit. La resposta va ser, sí. Va néixer Santa Marta Hostalera, que més tard passaria a ser revista trimestral, per després tenir una periodicitat mensual. Un cop iniciat en el que m’agradava, i m’agrada, perquè no dir-ho clarament, es em van començar obrir les portes de l’escriptura, la ràdio, les revistes i també la TV. Per poder exercir la professió de comunicador amb garanties, em vaig anar fent amic de grans especialistes de l’època, com Jaume Beltrán, un periodista que ho va fer tot en aquest camp de la informació. Primer, va treballar amb els famosos per a la revista Lectures, i més tard, va ser director de la revista Comer y Beber, de la qual vaig arribar a formar part com habitual col·laborador. Molt vaig aprendre d’ell. Un altre dels mestres del qual vaig beure de la seva font de saviesa, va ser Luís Bettonica. La ploma afilada, honesta, penetrant i plena de contingut en el sector de la cuina i els vins, em va servir de lliçó magistral. Una prosa fàcil de llegir, sense embuts, amb molt contingut i no exempta d’alguna nota crítica que ho feia molt més creïble, m’entusiasmava. Vaig arribar, també, a ser el seu col·laborador al diari El Pipiripao  Quin gran mestre! Gonzalo Sol, oriünd de Lleida, va ser un altre dels savis que em van ensenyar molt. Gonzalo era un periodista exemplar. Honest, seriós, il·lustrat, proper i molt coneixedor de l’enologia i la gastronomia. Era un amic de veritat, com també ho van ser els anteriors. Carme Casas va ser la meva mestra. Les seves cròniques eren impagables; eren directes, amb un toc àcid, però veraç, el que posava de manifest la credibilitat del seu periodisme. En aquest deambular pel sector, una altra persona de la qual he après i aprenc, sempre i molt, ha estat Pilar, la meva dona. Una dona, amb una crítica objectiva i constructiva, ha fet que sempre m’ajudés a aconseguir objectius amb menys dificultat. Ha estat una altra de les fonts de les quals he begut en aquests 40 anys de vida professional. Amics, l’arxiu fotogràfic m’ha elevat el valor de l’autoestima. A tots ells, i a molts altres més, gràcies. Heu estat els meus mestres!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: