Lleida
12-26° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

26 setembre 2017

Adopta un avi



No sabem envellir i no sabem morir. Però tot s’aprèn. Així que comencem a preparar-nos. La primera prebenda és viure feliç i per això cal soltar molt. És a dir, deixar anar tot allò que ens pesa, que és un llast. No és fàcil, perquè ens aferrem a tot com si fos per sempre. El primer pas és acceptar que estem enganxats a la vida, i confiar. Si a més, hi poses humor i amor, tot perdrà importància. Són dos antídots poderosos. Tota aquesta reflexió ve a compte d’una informació sobre un projecte anomenat Adopta un avi que té per objectiu reduir la depressió i l’ansietat dels avis i millorar la seva autoestima perquè siguin més feliços i participatius. I com es fa això? Doncs ajuntant persones grans amb joves perquè comparteixin temps i formes de veure la vida. Ben senzill i valuós a l’hora. A Holanda, avis ja molt grans, viuen en pisos adaptats dins la residència i són adoptats per una altra parella, més jove, que també viu en el mateix complex. La “vida moderna”, així l’anomena el meu pare, no ha sabut solucionar el salt generacional i social. La conciliació familiar no existeix ni amb els pares ni amb els fills. La societat envelleix a marxes forçades i considera als avis un destorb. Busquem-hi solució, però sense sacrifici judeo-cristià, si us plau.



SOBRE L´AUTOR

1 Comentaris

  1. Pilar Perelló+Timoneda 30 de abril, 2017 a les 20:05:33

    No es gens fàcil envellir. No es gens fàcil treure els avis de casa. No es gens fàcil portarlos en un lloc que no te el caliu famliar. Es dolorós envellir. Mes dolorós treurels de casa . I molt dolorós portarlos a una residència. No sempre pots triar.

Aporta el teu comentari

Add comment - required field