Lleida
16 - 28° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

24 maig 2018

El talent natural



Crec que bona part de la nostra societat té molt arrelada la idea de que existeix un talent natural. Que les persones que són uns genis en les seves disciplines ja estaven predestinades a ser uns genis. Frases com “ha estat tocat per la mà de Déu” o “té una habilitat innata per fer tal cosa” són molt habituals en el nostre entorn. No obstant, des del punt de vista científic, aquestes frases són totalment errònies. Els autèntics cracks en determinades disciplines necessiten de molts anys de pràctica intensiva i deliberada per assolir nivells altíssims de competència. Evidentment tots naixem amb potencialitats diferents, seria estúpid negar-ho. Però la ciència ha demostrat que les característiques innates tenen una incidència molt menor del que la gent sol pensar. El psicòleg americà (d’origen suec) Anders Ericsson ha dedicat tota la seva vida a investigar per què determinades persones tenen rendiments realment extraordinaris. I després de dècades d’estudi, afirma de forma rotunda “mai he trobat un cas convincent de que alguna persona desenvolupi habilitats extraordinàries sense una pràctica intensa i prolongada”. És cert que hi ha persones que genèticament tenen certes característiques innates favorables per a la pràctica de qualsevol activitat i això suposa un avantatge. Però es també molt cert que aquest suposat avantatge inicial es va atenuant amb el temps i al final, la quantitat i la qualitat de la pràctica desenvolupada tenen moltíssima més incidència per determinar el rendiment d’una persona.  Hi ha nombrosos estudis que demostren que ningú ha estat capaç d’identificar a persones amb un talent innat. Ningú és capaç de predir rendiments extraordinaris futurs en nens i nenes que comencen a practicar una activitat. Per exemple, en un conservatori de música van agafar als professors i els van demanar avaluessin el talent innat dels nens i nenes de 4 anys que començaven els seus estudis musicals allí. 14 anys després, quan els alumnes tenien 18 anys i acabaven els seus estudis musicals es va demanar als professors que avaluessin la seva competència musical. L’estudi va demostrar que no hi havia cap correlació estadística entre el presumpte talent innat i el nivell musical assolit. També van preguntar i van intentar quantificar el volum de pràctica musical realitzada en aquests 14 anys. I els resultats van demostrar una claríssima correlació entre les hores practicades i el nivell musical assolit. Avui coneixem perfectament que la pràctica és el factor més important per determinar els assoliments que tindrà una persona en un àmbit determinat. I si els gens desenvolupen alguna influència en l’èxit futur, aquesta influència seria la d’afavorir o no la pràctica deliberada en determinada disciplina.  I el fet de creure que hi ha persones amb talents innats pot ser molt molt perillós. Si de ben petits pensem que algunes persones tenen talent innat per fer alguna activitat i altres no el tenen, aconseguirem el que és una profecia autocomplerta. Que els que han destacat inicialment s’esforçaran en treballar dur per que estan convençuts que seran molt bons... i els que no han destacat abandonaran aviat la pràctica desanimats perquè algú els ha dit que no tenen talent per practicar tal activitat. I això és una llàstima. Per evitar els grans problemes que porta aquesta falsa creença sobre el talent innat cal reconèixer el potencial que tots tenim i buscar formes de desenvolupar-lo. Com molt bé diu Tim Notke “el treball dur guanya al talent quan el talent no treballa dur”. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: