Lleida
14 - 24° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 maig 2018

Ferdinand



Fa uns dies vaig anar al cinema en família a veure la pel·lícula d’animació anomenada Ferdinand. Narra la història d’un toro anomenat Ferdinand. Es tracta d’un animal molt tranquil, que prefereix estar sota un arbre i olorar les flors. Un toro que gaudeix estant en família com un animal de companyia més. A mesura que es va fent gran, augmenta molt de tamany però el seu caràcter tranquil continua. Detesta barallar-se amb altres toros i per res del món vol fer mal a ningú. És una pel·lícula ambientada en Espanya i, a part de recórrer a alguns dels típics tòpics sobre el nostre país, també representa una potent crítica al món de la tauromàquia.  Evidentment és una ficció del cinema d’animació però, a part de fer-me gaudir una bona estona, m’ha fet pensar molt en les curses de braus i en els animals en general. Sempre m’han agradat molt els animals i gaudeixo moltíssim de la seva companyia. Alhora també pateixo molt quan veig algun animal patint o que no té una bona qualitat de vida. I en aquest sentit, la tauromàquia sempre m’ha semblat una autèntica aberració humana. Entenc que és un tema cultural molt arrelat, especialment en algunes zones d’Espanya i de països llatinoamericans. Entenc que és un negoci que mou molts diners en diferents àmbits. Però el que no puc entendre, de cap de les maneres, és que actualment es pugui permetre el maltractament animal fins a extrems inimaginables tal com succeeix en les curses de braus. I encara menys puc entendre que la gent gaudeixi amb aquesta autèntica salvatjada. Tant debò serveixi la pel·lícula per fer augmentar la sensibilitat en contra de la tauromàquia arreu del món.  I en aquest article no només volia parlar dels toros, sinó també de la resta d’animals. Vull aprofitar aquest espai per demanar als nostres governants que prenguin mesures per perseguir encara més el maltractament animal. Que facin que les lleis de protecció dels animals siguin cada cop més dures i que també lluitin amb més recursos per a que aquestes lleis es compleixin. A més, també vull demanar a tots els lectors i lectores que s’esforcin per tractar bé als animals. Que siguin respectuosos amb ells, que denunciïn situacions que observin que signifiquin un tracte no adequat pels animals. Que ajudin a les organitzacions i associacions sense ànim de lucre que es dediquen a vetllar per la qualitat de vida dels animals. Que es facin voluntaris, que donin diners... però que ajudin. També volia demanar als mitjans de comunicació que ajudin a difondre aquest missatge de respecte als animals. Que donin espais a les protectores i associacions per a que aquestes puguin comunicar-se massivament. I també volia utilitzar aquest article per rendir el meu més sincer homenatge a totes aquelles persones que lluiten per la defensa dels animals i han fet d’aquesta gran missió un dels seus motors vitals. Un reconeixement a persones com Lydia Argilés (de la protectora d’animals Lydia Argilés) o com Charo Mateos (líder de la protectora Amics dels Animals del Segrià). I tantes i tantes altres persones, moltes d’elles anònimes, que treballen dur, que dediquen bona part del seu temps a que els animals tinguin la vida que mereixen. Gràcies per la vostra feina, al meu parer, és realment admirable. I acabo amb una frase que m’encanta. Deia en Mahatma Gandhi que “la grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjades segons la forma en la que tracta als seus animals”.  



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: