Lleida
1 - 12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

26 febrer 2018

Quina hora més llarga



Fa uns dies baixava caminant per unes escales amb el telèfon mòbil a la mà quan aquest em va relliscar i va caure escales avall. Vaig baixar ràpidament i quan vaig recollir el mòbil, vaig adonar-me que la pantalla estava totalment trencada. Va ser un gran disgust. Seguidament, vaig anar caminant fins una botiga que venen fundes i accessoris per a telèfons mòbils. Els vaig ensenyar la pantalla esmicolada del meu mòbil per saber si es podia arreglar. I em van dir que sí, que el deixés i que tornés en una hora que ja el tindria reparat.  I així ho vaig fer. El vaig deixar i vaig sortir per la porta per anar a fer una volta esperant que passessin 60 minuts. I la veritat és que vaig tenir una sensació molt estranya. Volia trucar la meva dona per explicar-li el que havia passat... però no tenia mòbil. Vaig decidir anar a fer algun encàrrec i aprofitar el temps per comprar algun regal nadalenc. A la botiga, volia revisar el meu whatsapp per veure la foto que m’havien enviat del producte a comprar... però tampoc ho vaig poder fer. Després em vaig trobar amb una amiga de la família, a qui li vaig demanar el mòbil per trucar a casa i informar que estaria il·localitzable durant una hora aproximadament. Quina hora més llarga. No podia entrar a Facebook a veure què estaven fent els meus amics. Tampoc seguir les llistes que tinc a Twitter per tal de conèixer les principals novetats de les persones a qui segueixo en l’àmbit professional. Tampoc vaig poder entrar en el meu diari esportiu preferit per veure les novetats, rumors de fitxatges, ni escoltar el meu Spotify, o els podcasts de Ivoox... 1 hora, 60 minuts, 3600 segons... tot realment etern.  I em vaig adonar que en una hora a Internet passen realment moltes coses. S’estima que en tot el món s’envien més de 9.300 milions de correus electrònics, 54 milions de persones accedeixen a Facebook, es pugen 2,7 milions de fotos a Instagram, s’envien més de 28 milions de tweets, o es gasten més de 45 milions de dòlars en comerç electrònic. Realment xifres que impressionen i que de ven segur no pararan de créixer de forma espectacular en els propers anys.  I moltes persones, cada cop més, vivim realment enganxades als nostres smartphones. Com diu el consultor en marketing i professor d’ESADE, el lleidatà Lluís Martínez-Ribes, el 96% dels propietaris d’smartphones el tenim a menys d’un metre les 24 hores del dia. De fet, altres estudis apunten que moltes persones, el primer que fem quan ens llevem és mirar el telèfon mòbil i també el darrer que fem quan anem a dormir, o quan anem al lavabo... Com bé diu Martinez-Ribes, el mòbil ja “forma part del nostre cos”. Parla del “e-cos” (i-body), és a dir, que hem incorporat el mòbil com un element més del nostre cos, de la nostra vida. I això ha canviat radicalment la forma en la que ens informem, fem esport, tenim oci... en definitiva, el mòbil ha canviat la forma en que vivim.  En alguns casos, aquesta addicció al mòbil pot arribar a ser patològica. És el que es diu com nomofòbia, una por irracional a estar sense el nostre telèfon mòbil. Els científics estimen que més de la meitat dels usuaris del telèfon mòbil són molt dependents d’ell. Per a moltes persones, entre les que m’hi incloc, el mòbil forma part de la nostra vida, no podem entendre la vida sense ell.  Finalment, una hora després vaig poder recollir el meu telèfon mòbil correctament reparat. Una part important del meu cos tornava a mi. Et puc ben assegurar que va ser una hora molt i molt llarga. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: