Lleida
14 - 24° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 maig 2018

L’estrès



L’estrès és un concepte que, malauradament, està més de moda que mai. Estrès prové del terme anglès stress, que significa pressió i tensió. A més, és un terme originari del llatí stringere que significa literalment estrènyer. El concepte té l’origen en l’àmbit de la física i fa referència a la pressió que fa un cos sobre un altre (fatiga de materials). Aproximadament a meitat del segle XX es va començar a utilitzar el terme “estrès” en l’àmbit de la psicologia.  Actualment és un concepte que es fa anar molt en l’àmbit professional i laboral. En aquest context estrès significa la por a no estar a l’alçada de determinades expectatives. La psicologia classifica l’estrès en 2 tipus: l’eustrès o estrès positiu i el distrès o estrès negatiu. L’estrès positiu és un procés natural i habitual d’adaptació que consisteix en una activació durant un curt període de temps amb l’objectiu de resoldre una situació puntual que requereix un major esforç. Per tant, puntualment i de forma ocasional, l’estrès ens ajudarà. Ara bé, les persones no podem fer aquests sobre-esforços de forma continuada en el temps. El distrès, o estrès negatiu, és aquell estrès mantingut en el temps, que provoca majors nivells d’ansietat, d’irritabilitat i d’ira. Aquest estrès pot tenir conseqüències molt negatives per la nostra salut.  També cal dir que, a diferència del que la majoria de persones sol pensar, l’estrès és molt més endogen que exogen, és a dir, que depèn molt més del que passa dins nostre (bàsicament com pensem) que del que passa fora de nosaltres (el nostre entorn).  Actualment sembla ser que hi ha més estrès que mai. Aproximadament el 80% de les persones adultes es declaren estressades. I aquesta dada és un símptoma inequívoc del nostre creixent nivell d’autoexigència. Cada cop volem més, cada cop tenim més... però no sembla gens clar que tenir més ens faci més feliços, al contrari. A mesura que el món va progressant, s’allarga l’esperança de vida, millora la salut de milions de persones, disposem de millores tècniques que faciliten la nostra vida... no deixen d’incrementar-se els índex de depressió, d’ansietat i suïcidi. Per exemple, als anys 50 hi havia menys d’un 1% de persones amb depressió en el món desenvolupat. Actualment, a Europa i Estats Units, aquest índex arriba actualment al 15%. I podria escriure moltes més estadístiques que demostren que aconseguir moltes més coses no ens aporta majors nivells de felicitat, sinó al contrari. Per tant, tornant al tema de l’estrès, només millorarem la nostra situació si som capaços de pensar diferent. Per aconseguir-ho haurem de rebaixar notablement el nostre nivell d’autoexigència.  També haurem de buscar aquells reptes i aquells entorns que ens fan sentir bé amb nosaltres mateixos. Hem de ser valents i intentar dedicar-nos al que ens agrada i al que se’ns dona bé. Recordo una frase que m’encanta “treballar dur per alguna cosa que no ens motiva es diu estrès; treballar dur per alguna cosa que ens encanta es diu passió”. I és realment molt important. Coneixes algú realment apassionat pel que fa que estigui estressat? Segur que no. Per tant, a part de rebaixar una mica els teus nivells d’autoexigència, has de trobar el teu lloc en el món professional on estiguis a gust i puguis ser feliç. Segur que aleshores no tindràs cap tipus d’estrès. Seràs molt més feliç i tindràs més salut. Ho deia perfectament Confuci fa una pila d’anys: “Tria un treball que t’agradi i no hauràs de treballar ni un sol dia en la teva vida”.  



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: