Lleida
8 - 17° C (núvols)
97% 26 km/h

17 novembre 2018

Éssers avaluadors



Les persones som éssers avaluadors. Estem programats genèticament per anar avaluant-ho tot. Inclús les coses més insignificants. Quan arribes al bar i et prens un tallat, l’estàs avaluant. El trobes bo? Està prou calent? Està molt fort o està molt fluix? No podem deixar d’avaluar tot el que ens passa, tot el que ens envolta. De fet, avaluem de forma tant continuada que molts cops no som conscients de que ho estem fent ja que moltes avaluacions tenen lloc a nivell subconscient. Inclús mentre estàs llegint aquest article també l’estàs avaluant. Ho avaluem tot. I aquest procés d’avaluar està molt ben estudiat a nivell del màrqueting. Les persones comparem les expectatives que tenim sobre un determinat producte o servei amb el resultat que ens ofereix. Quan el resultat que aconseguim iguala o supera les expectatives que tenim estem satisfets i quedem insatisfets en cas contrari. És evident per a les empreses els beneficis que aporta tenir clients satisfets o molt satisfets (són més fidels, compren més i ho comenten amb el seu entorn) respecte a tenir clients insatisfets (deixen de comprar i expliquen la seva experiència negativa a molta més gent que quan estan satisfets).  Però avui no volia parlar de l’avaluació des del punt de vista del màrqueting sinó des del punt de vista humà. Com a éssers humans també en passem el dia avaluant. Ara bé, enlloc d’avaluar el nostre entorn ens avaluem constantment a nosaltres mateixos. Com a éssers humans, estem preparats per a avaluar permanentment, ja que aquesta avaluació ens ajuda a adaptar-nos al nostre entorn i en conseqüència ens ajuda a sobreviure. No obstant, aquest procés d’avaluació personal constant també ens pot portar alguns problemes. La forma en que ens avaluem a nosaltres mateixos marcarà notablement les nostres possibilitats d’èxit i sobretot de felicitat. Estic plenament convençut que la qualitat dels nostres processos avaluadors serà decisiva en la nostra vida.  Per exemple, si avaluem el que ens passa o el que ens pot passar en una escala de l’1 al 10, les valoracions extremes solen portar problemes a la persona que avalua d’aquesta forma. Pensant-ho fredament, la major part de les coses que ens passen no són realment extraordinàries ni tampoc molt terribles. Quan ens habituem a avaluar d’una forma més objectiva, més realista, el nostre benestar emocional millora. Com molt bé explica el psicòleg Rafael Santandreu, “resulta convenient que desenvolupem una bona consciència filosòfica a la vida”. Per tant, hem de cultivar bé la nostra pròpia filosofia vital. I aquesta està relacionada bàsicament amb els valors que fan que pensem i actuem d’una determinada forma. Per tant, hem de revisar el nostre sistema de valors, les nostres creences més bàsiques del que és realment important a la vida i el que no ho és. D’aquesta forma, quan avaluarem una determinada situació o un fet en concret, si el comparem degudament amb les nostres creences bàsiques, segurament ens adonarem que aquell fet no és tan terrible ni tant dolent com ens pensem. Malauradament, molts cops necessitem que la vida ens pegui una bona bufetada per fer aquest exercici d’introspecció, de repensar de nou quin és el nostre sistema de valors i recordar què és el més important per a nosaltres. Massa sovint oblidem què és realment important i què no ho és. Només si revisem i redefinim els nostres processos avaluadors podrem tenir una vida plena i feliç. Perquè com deia John Wooden, “sense una adequada autoavaluació, el fracàs és inevitable”. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: