La intel·ligència artificial pot canviar el nostre cervell? Ens arribarem a convertir en cíborgs? La tecnologia aconseguirà fer-nos més intel·ligents? Podrem desenvolupar nous sentits o comunicar-nos amb el pensament? La tecnologia aplicada a la neurociència, la que busca proporcionar una comunicació directa entre el cervell i un dispositiu extern, encara està en fase experimental. No obstant això, un article publicat el mes de juny passat a Science Direct amb el títol “Interdisciplinary Neurosurgery” suggereix que les recerques en aquest àmbit poden provocar grans transformacions en el tipus de processos cognitius que ara fem diàriament. I no solament en les seves aplicacions més àmpliament conegudes, com ara la medicina i l’atenció al pacient, sinó també en altres àmbits socials i humanístics, com ara l’entreteniment, l’educació, l’aprenentatge de l’autocontrol i la regulació d’emocions, el màrqueting i la publicitat.
“La intel·ligència artificial (IA) està a punt de provocar canvis radicals en les nostres maneres de viure, com va passar en les revolucions industrials passades, amb la invenció de la impremta o de l’electricitat”, apunta Pierre Bourdin, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Si bé la visió d’una societat controlada per cíborgs segueix essent una imatge més propera a la ciència-ficció que a la realitat, Bourdin no descarta una evolució en la línia d’aquesta hipòtesi: “En el futur és probable que hi hagi una fusió de l’home amb les màquines”, reconeix.
Com es materialitzarà aquesta connexió? En l’actualitat ja convivim amb interfícies cervell-màquina i cervell-ordinador, és a dir, elements tecnològics que faciliten la comunicació directa entre el cervell i un dispositiu extern. Mentre les primeres serveixen perquè algú pugui escriure en una pantalla sense necessitat de teclat, el segon tipus permet, per exemple, que una persona amb membres amputats mogui les extremitats robòtiques. Així mateix, els mitjans per propiciar aquest enllaç entre el sistema nerviós central i un programa informàtic poden requerir la instal·lació de connectors al cervell, o, en casos menys invasius, valer-nos fins i tot d’elements tècnics sense necessitat d’emprendre una implantació mitjançant cirurgia.
La majoria d’aquests avenços s’apliquen al cervell, però també hi ha treballs sobre medul·la espinal o tècniques per al control musculoesquelètic. “Hi ha neuropròtesis implantables per a persones paraplègiques que els permeten aturar-se i caminar; hi ha sistemes dissenyats perquè un pacient tetraplègic recuperi el control d’una de les mans. Més a llarg termini, podem imaginar implants per millorar habilitats físiques (força muscular, vista augmentada) o psíquiques (memòria)”, pronostica el professor Bourdin.
Cap al consumidor del futur
“Ja hi ha tecnologies per connectar el sistema nerviós a les màquines. Òbviament, encara que molt avançades, segueixen essent molt “primitives” i la complexitat del problema segueix essent enorme. Però és un sector en evolució ràpida i probablement en veurem millores molt significatives en pocs anys”, sosté Bourdin.
No en va, l’impuls creixent d’aquest tipus de tecnologia ve afavorit per grans corporacions empresarials que projecten el seu creixement en l’avenç i la consolidació d’aquestes aplicacions. És el cas de Neuralink, l’aposta del magnat canadenc Elon Musk “per un cordó neuronal artificial que podrà prendre el control dels cervells de les persones”, segons explicava ell mateix en una intervenció pública recent. El seu equip d’investigadors està treballant en una interfície de “fils” (més fins que el cabell humà) que van lligats al cervell per mitjà d’una màquina capaç de “cosir” sis d’aquests fils (192 elèctrodes) per minut mitjançant tecnologia làser, de manera molt menys invasiva i nociva que altres sistemes similars.
En una primera fase, Neuralink vol aplicar aquesta interfície en pacients amb pròtesis robòtiques, però l’objectiu és arribar a interfícies que ens permetin gestionar el telèfon mòbil o l’ordinador només amb la ment. Com apunta Pierre Bourdin, “que Elon Musk inverteixi en aquest sector demostra que ens trobem davant d’una tecnologia que està a punt de convertir-se en una realitat comercial”, cosa que, alhora, obre un panorama d’oportunitats completament inèdit perquè les empreses i les marques arribin al client del futur.
Una màquina pot aprendre a ser masclista o racista?
Com qualsevol iniciativa històrica que al seu dia va suposar progrés i transformació, la IA també comporta que sorgeixin controvèrsies morals sobre els límits de la seva implementació. Raquel Viejo-Sobera, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i especialista en tècniques d’estimulació cerebral no invasiva, identifica tres dilemes ètics importants als quals s’enfronta aquest corrent de recerca: el control humà de les màquines, la protecció de dades i l’elevat consum energètic.
L’anomenat machine learning té com a objectiu que “els sistemes “aprenguin” a partir de la informació proporcionada pels desenvolupadors. Aquesta informació té els mateixos biaixos presents en la societat, com el masclisme o el racisme, de manera que, si no se n’exerceix un control actiu, podria degenerar en intel·ligències artificials masclistes, racistes o xenòfobes”, apunta Viejo-Sobera. Tot i que ja hi ha algunes experiències negatives en aquest sentit, l’experta incideix que aquest problema “pot oferir també interessants camps d’estudi i fonts de canvi social”.
Pel que fa a les dades recollides de manera massiva pels sistemes d’intel·ligència artificial, Viejo-Sobera remarca el fet que la població ha de ser plenament conscient de l’ús que se’n farà i s’ha d’assegurar que estaran sotmesos a un tractament confidencial i respectuós. “La regulació va avançant en aquest sentit, però encara hi ha moltes coses que desconeixem i les lleis són diferents en cada país, de manera que el ciutadà està desprotegit en molts casos”. Així mateix, adquireix una rellevància especial la formació del consumidor sobre “com es generen els resultats dels algoritmes i en què es basen”, ja que condicionaran en gran manera el servei que ens presten.
Tot i que es tracta d’una qüestió que sol escapar als debats sobre aquesta matèria, la professora Viejo-Sobera apunta, a més, que la computació d’alt nivell, és a dir, la necessària per processar grans quantitats de dades, “comporta una despesa energètica molt elevada i amb un creixement imparable”, de manera que “s’hauria de tenir en compte aquest aspecte a l’hora de decidir si la generació d’intel·ligència artificial és sostenible i en quins casos està justificat l’enorme consum que comporta”.
