Sobre Roger Torrent i Ramió (Sarrià de Ter, 1979) pivoten les regnes de recuperació del teixit empresarial del país després dels estralls de la pandèmia. El conseller d’Empresa i Treball assegura que el Govern treballa per revertir la fuga d’empreses, no només cap a l’Aragó, i denuncia el ‘dumping’ fiscal de Madrid. Afirma que, en nivells de creació d’ocupació, Lleida s’està recuperant però avisa que no sumar-se a la digitalització comporta perdre el tren del futur. Bregat en la política, Torrent ha passat del municipalisme a la política parlamentària i a Govern, des d’on ara promet les millores al Pirineu amb o sense Jocs i nega que conegués què suposaven les llicències per edat del Parlament quan ell n’era president.
Les traves administratives i la falta de celeritat influeixen en la fuga d’empreses, segons un estudi dels sindicats. Com s’està treballant des del Govern per revertir-ho?
Nosaltres el que fem primer és analitzar la realitat i les causes. L’estudi de la Cambra de Comerç el que explica és que el 41% de les empreses marxen a Barcelona i un 19% cap a l’Aragó. Però no només veiem com es distribueixen, sinó quines són les causes per intentar revertir-les i millorar en molts dels requisits que reivindiquen les empreses i, per tant, fixar l’activitat econòmica a la demarcació. I ho hem fet, no només analitzant els estudis, sinó treballant conjuntament amb la Cambra. De fet, fa poques setmanes vaig ser a Lleida reunit amb la Cambra de Comerç per abordar quina agenda política iniciàvem justament per atendre aquestes demandes de les empreses de la demarcació i el que vam estipular és un grup de treball entre el Departament i la Cambra en què identifiquem 250 empreses de tota la demarcació per fer dues coses: d’una banda, una operació quirúrgica i personalitzada d’aquestes empreses per a què es quedin al territori i, de l’altra, amb les seves demandes i tota la informació que poden aportar veure quines línies d’actuació podem fer perquè permetin la fixació de les empreses al territori. Per tant, estem responent i actuant des del minut u.
El president va anunciar a la trobada del Pirineu un reglament per reduir els tràmits administratius. En quina fase es troba?
Ja està molt apunt. El podrem veure les properes setmanes. És el reglament que desenvolupa la llei de facilitació de l’activitat econòmica i és un reglament que, entre d’altres, estipula que determinats projectes empresarials es qualifiquin com a estratègics. Això vol dir que determinats projectes en virtut del seu valor en relació a la inversió i llocs de treball que suposen puguin ser determinats com a projectes estratègics. Amb la qual cosa tots els tràmits administratius s’acceleren i es poden reduir a la meitat els tràmits que marca la legislació perquè volem ser prou àgils com per respondre a aquests projectes, que són tractors. Particularment ara, amb els fons europeus, hem de ser encara més àgils.
I la pressió fiscal és una de les traves? Es tocarà?
En tot cas, la pressió fiscal no correspon al Departament d’Empresa, sinó a Economia i, evidentment, al conjunt del país. El que ja hem anat plantejant i denunciant moltes vegades és el ‘dumping’ fiscal que fa Madrid, no només en relació a Catalunya sinó en relació a tot l’Estat. Quan el País Valencià demana un tracte més just també ho fa en referència a Madrid. El que estan fent és aprofitar l’efecte capitalitat per poder fer una política fiscal que la resta no podem assumir perquè no tenim aquest efecte i veiem que només s’executen el 36% de les inversions previstes en els pressupostos. Per tant, el dèficit en infraestructures i fiscal és un llast per la competitivitat per l’economia catalana, sense cap mena de dubte. Però aquí el que s’està produint és el ‘dumping’ fiscal de Madrid que va en contra del conjunt de la resta de territoris de l’Estat espanyol.
A quin ritme s’estan recuperant les empreses de la demarcació després de la pandèmia?
Amb molt bon ritme des d’un punt de vista de creació d’ocupació. De fet, la baixada intermensual de l’atur a la demarcació de Lleida és molt superior a la del conjunt de Catalunya. Això demostra el dinamisme i procés de reactivació econòmica que ara hem de saber acompanyar. Com? Acabant de garantir aquesta recuperació però també plantejant els elements que ens ajudin a la transformació del model productiu i a la demarcació hi ha aspectes estratègics que s’han de poder aprofitar. És poc conegut i, crec que la pròpia demarcació ho hauria de conèixer una mica més, que el segon HUB tecnològic després de Barcelona és Lleida i això s’ha de poder aprofitar. Però també s’ha de poder aprofitar la connexió entre aquest talent digital i tecnològic i un àmbit més tradicional com és el de la producció alimentària. En aquest sentit, hi ha una aposta clara per l’agrobiotech, que en moltes ocasions l’alcalde Pueyo destaca. Hem d’ajudar a transformar el model productiu aprofitant aquells elements sobre els quals ja hi ha una base molt interessant però que a més a més poden tenir molt de recorregut. Ho estem treballant a través del Pacte Nacional per la Indústria que, òbviament inclou el conjunt del país, però té accions concretes a la demarcació en l’àmbit de l’economia circular, en la producció alimentària i en l’àmbit tecnològic. Amb aquest projecte hi ha projectes concrets que ajudaran en aquesta línia.
Quins són aquests projectes?
Bé, els podrem presentar aviat. Hem d’esperar unes setmanes quan farem la presentació del Pacte Nacional per la Indústria, on no només hi ha les accions territorialitzades, sinó del conjunt del país. Això ho anirem explicant al territori, perquè necessitem la complicitat de la demarcació.
Parlava de la digitalització. Des d’aquest diari s’ha organitzat un cicle sobre la digitalització del comerç. Hi ha incentius als quals es poden acollir per digitalitzar els negocis?
D’una banda, hi ha els fons Next Generation i el kit digital, que el voldríem d’una altra manera i voldríem haver participat molt més en la gestió però és una oportunitat que està sobre la taula i hem d’aprofitar. Aprofito per dir que precisament a través d’Acció tenim una finestreta única de fons europeus que vol ser el referent del conjunt empresarial del país per saber quina porta trucar per presentar projectes. En tot cas, la digitalització és una paraula que fem servir constantment i això no és en va perquè avui qualsevol sector econòmic necessita aquesta capa. Totes les activitats econòmiques necessitaran sumar aquesta digitalització o perdran el tren. Nosaltres no volem que això passi, sinó que volem que l’economia sigui molt més competitiva i que hi hagi més oportunitats. I això vol dir entrar a la digitalització. I anem ajudant, des del consorci del comerç, artesania i moda tenim línies d’ajuts; des d’acció també tenim diferents línies d’ajuts i com deia abans, estem amatents al kit digital.
Concretament sobre comerç, el Govern va arxivar la concessió de la llicència comercial de Torre Salses. Aquest arxivament s’ha d’entendre en clau que el Govern s’oposa a posar grans centres comercials a l’extraradi?
S’ha d’entendre en relació al que és. Nosaltres respectem l’autonomia local i el model comercial que cada ajuntament vol pel seu municipi. Més enllà de quin és el nostre model comercial, que passa per un model lligat a la trama urbana i que passi per la proximitat, hi ha l’autonomia local. Nosaltres vam fer els procediments que pertoquen, vam preguntar a la promotora de la possibilitat que hi hagi un centre comercial si el conjunt de la propietat hi estava d’acord i l’Ajuntament de Lleida es va manifestar d’una manera prou evident i, per tant, hem seguit el que marca l’autonomia local i el que marca la normativa. Hem actuat en conseqüència.
La promotora del parc comercial ha presentat una querella contra l’alcalde Pueyo i el tinent d’alcalde Postius per prevaricació. Com valora aquest fet?
Des del nostre punt de vista, el procés ha estat escrupolós i rigorós. La promotora no compleix un punt, el de disponibilitat del terreny, i aquí no hi ha lloc per a l’arbitrarietat. Per tant, voldria traslladar un missatge de suport a l’alcalde i els regidors que han estat querellats.
També recorreran als tribunals la decisió del Govern d’arxivar la llicència comercial.
De la nostra part, hem seguit el procés com pertoca i l’Ajuntament també s’ha manifestat com corresponia. Nosaltres, no només defensem l’autonomia local per prendre les decisions respecte l’urbanisme comercial que creguin millors per al seu municipi sinó que ens responsabilitzem de defensar i promoure el model català de comerç de proximitat. Això vol dir actuar en cada cas, en la línia que permeti garantir l’activitat però sense provocar la desertització comercial dels centres i barris de les ciutats.
Si es defensa el comerç local i en trama urbana, com es pot lligar el seu futur amb el d’aquests centres comercials que no només afectaria Lleida, sinó el comerç de les capitals de comarca properes, fins i tot arribant a Cervera? Com es pot assegurar el seu futur però també el de tenir centres comercials?
Justament estem aquí per defensar el model català de comerç, que és un comerç de proximitat, ben arrelat a la trama urbana i a les nostres ciutats. Òbviament hi ha una qüestió que té a veure amb l’urbanisme i en com es distribueix. Però hi ha una altra dimensió que, en ple segle XXI, encara és més important i és com afecta l’e-comerç i les grans plataformes al comerç tradicional. Nosaltres el que diem és que tots els actors comercials han de tenir les mateixes regles de joc, tothom ha de compartir els mateixos paràmetres. Precisament per això estem treballant en la regulació del que en diem l’última milla, fins a la porta del domicili.
Els empresaris s’han mostrat molts enfadats perquè no tira endavant la candidatura dels JJOO. Confiava que finalment hi hagués candidatura?
No només hi confiàvem, sinó que hi hem treballat i molt intensament. La consellera Vilagrà ha fet un esforç immens i tot el Govern hem acompanyat tant com hem pogut. Estem convençudíssims de les nostres possibilitats i de la virtut i possibilitats que genera un projecte com el dels Jocs. I continuarem treballant, però no només des d’un punt de vista d’un esdeveniment concret, sinó d’aprofitar un esdeveniment per fer les polítiques que calen al Pirineu, que òbviament hem de fer sí o sí. Volem aprofitar els Jocs però estem compromesos amb el desenvolupament del Pirineu. Aquesta setmana hem aprovat la modificació de la llei muntanya, precisament amb la idea d’aprofitar tot el potencial executiu que té el Govern per fer polítiques que ajudin a arrelar al territori i a generar oportunitats per la gent que viu al Pirineu. Els Jocs ens semblen que són una bona plataforma però el compromís hi és sí o sí, hi hagin o no esdeveniments.
Per tant, sense Jocs les polítiques de millora al Pirineu es faran.
I tant. Sí, hi ha un compromís absolut del Govern. El que hem dit sempre és que nosaltres no volem aprofitar un esdeveniment per fer polítiques insostenibles perquè és l’esquema del segle XX. No ens serveix aquell esquema perquè es feien infraestructures pels 15 dies que duraven i després no servien per res. Volem un model del segle XXI, que vol dir esdeveniments acompanyats de polítiques de fons i que ajudin a mig i llarg termini.
D’altra banda, el jutge va arxivar la investigació de l’espionatge de Pegasus que va patir. Confia que es puguin esclarir els fets?
Això és el que pertocaria en una democràcia madura i homologable no? El que tocaria en una democràcia no és només que hi hagués una investigació judicial, sinó que hi hagi responsabilitats polítiques. Això és el que hem reclamat des del minut u perquè és molt gros que, des d’un punt de vista democràtic, s’espiï a la dissidència política. La prova del cotó d’una democràcia és com s’actua un cop se sap l’espionatge i aquesta prova del cotó l’ha de passar l’Estat. El que reclamem és responsabilitats polítiques, garanties de no repetició i que s’assumeixin totes les responsabilitats que pertoquin, des d’un punt de vista polític com judicial.
Si no s’assumeixen aquestes responsabilitats polítiques canviarà o afectarà en la relació del Govern amb l’Estat?
El que hem reclamat és la generació d’un marc de garanties. Això vol dir que es respongui positivament a la crisi de Pegasus, per tant, que es generin les garanties i confiances mínimes com perquè es pugui normalitzar la relació política al nivell que ho estava abans que esclatés el cas Pegasus.
Un altre escàndol han estat les llicències per edat del Parlament, destapat per la periodista Núria Orriols, del diari ARA. Vostè ho sabia, això?
No, ja vam dir que si ho haguéssim sabut hauríem actuat en conseqüència.
Però durant la seva legislatura se’n van autoritzar 18, de llicències per edat. No en tenia cap coneixement?
No, no coneixíem ni les afectacions ni el que suposava. En tot cas, a la nostra etapa i en les etapes anteriors com manifestaven altres presidents. Insisteixo: si haguéssim sabut les conseqüències que comportava haguéssim actuat.
O sigui, les llicències es donen sense informar el president del Parlament?
Es donen, ja ho hem explicat, sense saber quins eren exactament els continguts.
