Aquest dimarts, 3 d’agost, pel matí. La porta de l’edifici principal del campus d’Agrònoms està tancada, la majoria del personal està de vacances, però a dins un grup d’investigadors continua treballant. Ens ve a rebre la doctora Teresa Capell, una reconeguda enginyera genètica nascuda a Torregrossa, al Pla d’Urgell, ara fa 56 anys. I amb ella accedim a l’edifici i ens porta al laboratori de biotecnologia vegetal. Ens presenta als companys i companyes que treballen amb ella, a 15 joves investigadors, tres d’Almacelles, de diferents punts de l’Estat espanyol i també de la Xina, Puerto Rico, l’Índia, Turquia i França. Al capdavant del grup de recerca, l’investigador nord-americà Paul Christou. Són el grup de biotecnologia vegetal aplicada de la Universitat de Lleida (UdL). Fan millora genètica de plantes.
Aquest laboratori no farà vacances aquest estiu. “No el deixarem pas buit”, ens diu la doctora Capell, “la feina no pot parar, quan uns marxaran de vacances en tornaran uns altres per rellevarlos”. El procés que es fa aquí és manual i molt laboriós i sempre hi ha d’haver algú tenint cura de les llavors i les plantes. Més tard ens ensenya els frigorífics on es guarden les llavors transformades i la cambra de cultiu, que s’ubica després de la pertinent adequació on fa molts anys hi havia la cuina del bar de l’escola d’Agrònoms.
La doctora Capell, formada en biotecnologia en centres d’Anglaterra i Alemanya, va dur fins a la ciutat de Lleida l’any 2004 tot el que havia après durant aquells anys, també es va endur al seu equip ja que ens diu que en aquesta matèria s’ha d’estar molt ben avingut per avançar en investigació.
Estan contents, recentment la Generalitat els ha aprovat una assignació de 350.000 euros dins d’un projecte de lluita contra el covid. Amb el nom de “Ilercovid” forma part del programa de pandèmies que ha endegat el Govern català. És l’únic grup de recerca de Lleida que ha entrat al programa i han aconseguit la quantitat més important otorgada a tot Catalunya.
I començem a parlar amb l’investigadora Teresa Capell. Treballen en la recerca de molècules i se’ns ve al cap les de la vacuna contra la covid.
“La nostra molècula no aniria directament per vacuna, perquè hi ha molècules molt més avançades que són les que s’estan utilitzant per les vacunes contra la covid i nosaltres no podem competir. Pero sí que la molècula que obtenim pot anar directament a un kid de detecció, un kid que detectaria si la persona ha passat el covid o no, detectaria els anticossos”.
“Nosaltres estem a la Universitat i la nostra missió és ser capaç de replicar el que fan les indústries farmacèutiques per poder-ho explicar a la gent. Si la indústria ha fet una vacuna, nosaltres podem fer el mateix. Posar un gen dins de la planta que expressi la proteïna i això explicar-ho a la gent. Explicar a la gent com es fa una vacuna”. I aquí ve una de les principals accions del nou programa. Des d’aquest grup de recerca explicaran a la gent tot el procés de com s’han fet aquestes vacunes.
“Nosaltres som enginyers genètics, posem gens dins de les plantes”, ens explica per blindar-les per exemple de l’impacte d’insectes.
La biotecnologia és un tema molt desconegut per a la gent i per això Capell vol ser molt didàctica i planera. “Produim medecines dins de les plantes” i ens indica que han estat treballant en la recerca d’una vacuna contra la sida, també en la millora nutricional dels cereals, ja que no tenen vitamines.
“Nosaltres a base de posar gens a les plantes podem fer cereals que acumulin ferro, vitamina A, C, D,. Hem fet cereals molt més nutritius que els cereals originals”, ens destaca.
Aquest grup de recerca és molt actiu. “Nosaltres treballaven amb la vacuna contra la sida, al començament només amb una molècula però desprès hem emprat arròs amb 3 molècules per evitar que el virus de la sida si desenvolupa mutacions que hi hagues dos molècules que el seguissin innivint”. I ens continua explicant: “Quan hi va haver el Covid i el tancament aquí vam decidir de demanar ampliar els objectius del projecte de la vacuna de la sida i treballar en la vacuna contra el covid. És un projecte europeu, ens van deixar canviar els objectius. Vam buscar quins gens, quines seqüències del virus covid les empreses estaven utilitzant per fer vacunes i van triar una i vam transformar arròs”.
“Un any després tenim plantes d’arròs que acumulen la molècula a la llavor i si fem la purificació d’aquesta molècula de la llavor podríem fer una vacuna, però ja fem tard, però farem el kid de detecció. Ho posarem en un potet de plàstic, amb les secrecions de la persona per barrejar-ho i veurem si surt positiu o no”. I tot això sortirà d’un gra d’arròs, que és molt barat de produir, ens destaca. I aquí arrenca una de les acciones del nou programa. “Les farmacèutiques no aniran a explicar a la gent com han fet les vacunes, som les entitats públiques les que ho hem de fer”. “Explicar la realitat, que és un virus, com evitar la trasmissió, seria salut a través de l’educació”.
La Generalitat va obrir una convocatòria d’avaluació de dades del covid i que es trobés fòrmules per explicar-ho a la gent, que es fes comunicació.
“Tenim un projecte, hem d’anar a tots els pobles del Segrià a fer conferències de salut a través de l’educació. Volem que sigui una cosa oberta a tot el poble, a totes les edats”.
També s’ha pensat en la gent gran. “Farem grups de 12-15 persones i podran venir aquí al laboratori per veure com s’extrau l’ADN d’una planta i també faran una PCR”.
“Volem que la gent tingui un sentit mes crític, que puguin avaluar”, indica. I ens posa com a exemple el següent: “L’important és netejar-se les mans per prevenir, el que fa la gent de netejar-se sota de les sabates ho han de deixar estar”. Amb les accions correctes de prevenció, recalca que “no només s’evitarà la trasmissió del covid, també s’evitarà la transmisió per exemple de la grip”.
La pandèmia va capgirar el sistema de transformació que aplicaba aquest grup de recerca. “Al març comença la pandèmia, i al maig ens van quedar sense llavors d’arròs. Nosaltres transformen la llavor de l’arròs, agafem l’embrió i transformen la llavor”, ens explica. “No volem fer nosaltres la llavor perquè a base d’anys es degeneren i preferim que ens l’ha enviint de llocs de producció. Ens la feien arribar sempre de Lousiana, dels Estats Units, i amb el tancament de fronteres ens en vam quedar sense”. “I què fem ara?, ens recorda que es van preguntar dins del grup, “vam trucar al Joan d’Illa de Riu i li vam dir que necessitaven llavor i ens va fer arribar dos quilos d’arròs bomba del Delta de l’Ebre. Ens va servir per seguir empènyent tots els projectes”.
Precisament aquesta setmana aquest grup de recerca ha consumat la culminació de la investigació i ja envia per publicar la recerca a nivell mundial de la transformació de l’arròs bomba.
En un moment en què la comunitat internacional està limitant l’ús d’herbicidis i fungicides, Capell ens recorda que “ara hi ha tècniques noves que tu pots mutar un gen de l’arròs i que no es vegi afectat per un fong per exemple”. Llavors no cal herbicides.
La pandèmia ha canviat el model de treballar d’aquest grup de recerca. Fins ara s’investigava amb un arròs model procedent dels Estats Units, ara amb l’arròs Bomba d’un pagès del Delta de l’Ebre. De Sant Jaume d’Enveja.
“Les vacunes contra el Covid provenen de bacteris transgènics”
La doctora Teresa Capell insisteix en la bondat dels transgènics. Des d’aquest grup de recerca es treballa amb cereals: arròs, blat i panís. “El món ha seguit fent-n’hi de transgènics i a Europa en aquest sentit estem a la Prehistòria”, lamenta i ens recorda que malgrat els entrebancs que hi ha en aquesta matèria “estem important en quantitats industrials transgènics”.
Vol que la gent perdi la por. “Nosaltres transformen l’embrió o llavor, l’introduim un gen i regenerem la planta”, ens diu.
Aquest grup de recerca de la Universitat de Lleida també treballa en clonació de plantes, és a dir, en dividir cèl·lules per a què totes siguin iguals sempre amb la finalitat de què les llavors resultants suposin un avenç.
Sobreviure
Arran del reportatge també ens assabentem que les vacunes que s’estant posant contra la covid provenen de cèl·lules de mamífers i bactèries transgèniques.
La doctora ens diu que els que guanyaran la pandèmia “són els que la sobreviuran”.
Per això, ens remarca la importància de posar-se les vacunes.
