La lleidatana Ana García Salas s’endinsa en la seva primera novel·la, autoeditada a Círculo Rojo, a Afganistan i en uns moments complicats de la seva història. “És més o menys la mateixa sensació amb el que està passant ara a Ucraïna; en aquell moment, era a Afganistan i em va sorgir la història”, explica l’autora a LA MAÑANA. D’aquesta manera, es va decidir a escriure la seva primera novel·la, que va acabar publicant fa uns mesos després d’una campanya de micromecenatge que va rebre força suport i li va permetre autoeditar-la. “Va tenir molt èxit”, valora.
La vocació literària d’Ana, però, va néixer el 2018 després d’un accident de moto que va patir amb el seu company a Praga i de la necessitat de relatar el procés de recuperació que aquest va haver de passar al llarg de tres anys. “Vaig anar recopilant tots els missatges que havia escrit i enviat durant tot aquest temps per intentar fer una novel·la curta”, recorda. Finalment no es va publicar, almenys de moment, però un cop arribada la pandèmia i els confinaments “ja em vaig aficionar molt i vaig fer molts relats i microrelats amb què participava en diferents concursos”.
I d’allí a aquesta Adiós, Kabul, en què ja es va proposar fer un relat més llarg. La història gira al voltant de dos adolescents, Aisha i Dani. “El protagonista és Dani, un jove que viatja per tot el món gràcies a la feina del seu pare, que és diplomàtic, i que arriba a Kabul”, explica Ana. Allí, amb el context de l’assetjament dels talibans a la capital afgana, coneixerà una noia, Aisha, que li descobrirà el país i a qui haurà d’ajudar. “He intentat reflectir tot el que va passar allí i també es tracta d’una història d’amistat”. A més, vol afegir una reflexió al voltant de “l’egoisme de l’home en aquesta part món, comparat amb el que està passant allà”.
Pel que fa als seus propers projectes en la literatura, Ana assegura que “ara que he descobert la vocació, estic escrivint més coses”. De fet, ja té una novel·la acabada i està escrivint una altra en què vol explicar “la història de l’accident”. També li agradaria que Adiós, Kabul, que l’ha escrit en castellà –”em sortia millor així”–, es pugui traduir al català i també al txec. “Vaig viure allí set anys i tinc una companya que és traductora”.