Eth resultat des eleccions d’Andalusia ei premonitòri de sò que vierà enes eleccions municipaus e autonomiques der an que ben? Aguesta pregunta ei tot soent recurrenta ena mesura qu’es mieis e analistes creen un estat d’opinion entà premanir ues eleccions der an que ben que sò mès subergessent serà era conducta sociau electorau que preneram deuant d’ua situacion macroeconomica qu’arren ajude as governants actuaus, indistintament deth color ideologic que govèrne. EI evident, qu’es eleccions municipaus non obedissen a patrons generaus e era conducta electorau se localitze enes pòbles e municipis e enes lideratges personalistes locaus mès enlà des linhes programatiques des grans partits representatius. Cap des lectures que se’n hèsquen a nivèu generalista e coma mos placen ath dessús dera taula an relacion dirècta. Sonque calerà vèir es resultats en ciutats coma Barcelona, que s’aluenheran des ideologies preponderantes a nivèu catalan o aguestes des estataus. Es eleccions municipaus son en clau locau, a on se derimissen elements personaus e cuerta guardada a on es interèssi son mès representatius dera convivéncia e interés mès d’apròp. Eth resultat deth PP en Andalusia, sò que mèrque a nivèu de tendéncia generau ei qu’eth progressisme torne a non saber afrontar elements de dificultat ena gestion macroeconomica e torne a delegar aguesta gestion e prioritat ena ideologia de dretes, auè mès representativa tamb un caràcter moderat e silenciós que non pas abantes. Se demoren mesi d’intensa activitat politica e estratègies diferenciades.
