La pandèmia de la COVID-19 està tenint un impacte enorme en l’àmbit educatiu. Escoles, instituts i universitats han hagut de trobar, bruscament, solucions en línia. Altres entorns d’aprenentatge, com els museus, han reforçat les seves activitats digitals. En aquest context, es preveu un creixement important del mercat de les aplicacions mòbils educatives: la companyia tecnològica Technavio calcula que la taxa de creixement anual composta d’aquest mercat serà d’un 26 % fins a l’any 2024 i en destaca l’auge a Llatinoamèrica.
Dos experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ens ofereixen algunes claus per entendre què són les aplicacions mòbils educatives i quin ús en podem fer. Passat l’embat inicial de la COVID-19, recomanen reflexionar abans de decidir com i quan les hem d’utilitzar.
Múltiples possibilitats amb una formació bàsica
Des d’aplicacions per aprendre idiomes o memoritzar les taules de multiplicar, fins a videojocs educatius o històries narratives interactives, quan parlem d’aplicació mòbil educativa ens referim a un programa informàtic que es pot instal·lar i fer servir en dispositius mòbils, principalment telèfons i tauletes, amb l’objectiu que qui la utilitzi aprengui unes habilitats o conceptes determinats.
Així ho aclareix Ferran Adell, professor col·laborador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Des del seu punt de vista, les aplicacions mòbils educatives són interessants per dos motius: “perquè són molt transversals i permeten treballar conceptes i continguts ben diferents de maneres molt diverses, i perquè qualsevol docent o professional amb uns coneixements mínims de gestió d’eines informàtiques pot aprendre a crear-ne una”.
En aquest sentit, l’expert de la UOC recorda que també poden ser útils per a la formació en empreses i administracions públiques o per a campanyes ciutadanes.
Primer planifica, després crea o tria
Amb tot, Adell adverteix que les aplicacions mòbils educatives faciliten el camí per millorar l’aprenentatge si l’ús es condiciona a un pla pedagògic previ.
Hi coincideix David Casacuberta, professor de la UAB i professor col·laborador de la UOC: “El quid de la qüestió és saber decidir quina és l’aplicació mòbil correcta. Si no fem primer aquesta anàlisi, els resultats, normalment, són contraproduents”.
Disposar d’un pla pedagògic significa definir a qui ens adrecem, què volem que aprengui i en quin context. “Cal associar les apps a competències i resultats concrets, a tasques específiques”, indica Casacuberta. “Les apps poden ser el complement ideal per resoldre objectius pedagògics, però no els resoldran per si mateixes”, afegeix Adell en aquest sentit.
Hi ha altres decisions que cal prendre. Per exemple, si és necessari crear una aplicació mòbil a mida. “Sempre és més interessant, però dependrà dels recursos, la capacitat i el temps. Una altra opció és fer una cerca i veure si trobem alguna app que encaixi amb el nostre pla pedagògic”, detalla Adell.
A més, el tipus de públic condicionarà les característiques de l’aplicació mòbil. “Per exemple, a un centre d’interpretació de flora i fauna li pot interessar usar tècniques i mecàniques del joc, és a dir, ludificar l’app, per tal que els infants aprenguin les espècies d’un parc natural —per exemple, poden sumar punts quan recullen i fotografien fulles i l’app els diu de quina espècie són. Però, segurament, un adult que visiti el parc natural preferirà rebre la màxima informació de la manera més senzilla mitjançant una altra mena d’app”, il·lustra Adell.
En qualsevol cas, indica Casacuberta, “cal que establim protocols clars de privacitat, que triem les apps i plataformes que demanin les dades personals mínimes; no és gaire bona idea donar a conèixer el número de mòbil personal dels participants”.
Apps educatives durant les vacances d’estiu?
A més dels professionals de l’educació, els pares i les mares també miren amb interès les aplicacions mòbils educatives, a fi que el temps que passin els seus fills davant les pantalles també els ajudi a aprendre. Però, després d’un curs escolar atípic com el que s’ha viscut, és una bona idea proposar als infants l’ús d’aplicacions mòbils educatives aquest estiu? “La meva recomanació general és limitar el temps que es dedica a les pantalles i que la part d’aprenentatge sigui fora de línia: llegir llibres, fer quaderns d’estiu, dibuixar, etc.”, considera David Casacuberta.
Per als dos professors, l’ús de les pantalles a l’estiu per part d’infants i joves ha d’estar racionat i més enfocat a l’oci. En aquesta línia, per als infants aficionats als videojocs, coincideixen a recomanar el videojoc Minecraft, un joc de construcció al qual es pot donar un ús exclusivament lúdic o també educatiu. De fet, Adell disposa d’un canal de YouTube, Videojocs i Educació en català, que vol acostar l’ús dels videojocs comercials a l’educació. Pel que fa a un ús puntual de les aplicacions mòbils durant l’estiu, Casacuberta recomana, per exemple, Duolingo, “una manera molt divertida i ludificada d’aprendre idiomes”.
Un postgrau específic dissenyat per la UOC
Els dos experts de la UOC són professors del postgrau de Desenvolupament d’Aplicacions Educatives, dirigit per la professora Olívia Gassol i del qual s’engegarà una nova edició la pròxima tardor.
Enfocat a professionals dels diversos àmbits de l’educació formal i no formal, el postgrau proporciona les eines i els coneixements per entendre les necessitats educatives i crear, així, les aplicacions mòbils necessàries per cobrir-les. Tot plegat, en un marc intuïtiu i apte per a persones no experimentades.
