El conseller Josep Maria Argimon reconeix que el sistema públic de salut està perdent qualitat. “La cartera de serveis a Catalunya i Espanya és molt àmplia en el sistema nacional. És un servei públic que hem de preservar al màxim. L’hem tingut de molta qualitat, però l’anem perdent, any rere any”, ha afirmat a la Comissió de Salut. Argimon indica que s’han incrementat les assegurances privades: a Catalunya s’ha passat en quatre anys d’un 25% de la població amb mútua a un 32%. “Això em preocupa. Això és realment la privatització”, ha alertat. El conseller diu que “ara és el moment d’enfortir el sistema sanitari” i ha demanat més recursos a l’Estat, que concreta en 1.400 MEUR més. Ha afegit que si no els reben, s’hauran de “trobar aquí”.
Argimon ha emmarcat l’increment d’assegurances de salut amb mútues privades en els últims quatre anys i ha fet notar que no tots han estat en pandèmia de la covid-19. “Això va créixer i alguna raó hi ha. S’ha d’invertir més en salut. Hem d’invertir més en salut. Això vol dir més pressupost”, ha afirmat el màxim responsable de Salut aquest dijous.
El conseller ha recordat que el pressupost del Departament de Salut per aquest any és d’11.215 milions d’euros (MEUR) però que preveuen gastar-ne 12.400 i ha afegit que l’any passat la despesa va ser de 13.800 MEUR. Per això ha posat èmfasi en el “diferencial de 1.400 MEUR”, que defensa que han de rebre del fons covid de l’Estat, però ha afegit que si aquest no és el cas, hauran de buscar els recursos a Catalunya per complir amb els compromisos adquirits. També ha recordat l’infrafinançament del sistema sanitari català.
Argimon ha compartit la reflexió del diputat d’En Comú Podem David Cid quan ha plantejat que un dels factors que hi pot haver darrere l’increment de les mútues privades és l’accés a l’atenció primària. “Tothom sap que, amb una malaltia molt greu, és molt millor que et trati la sanitat pública que la privada. En canvi, per accedir al metge de família o l’especialista, molta gent considera que el temps d’espera és massa greu”, havia dit Cid, que ha reclamat que es destini el 25% del pressupost de Salut a l’atenció primària, una xifra àmpliament reivindicada pel sector i que també té un ampli consens polític.
Els objectius 2021-2025 i la pressió de la pandèmia
El conseller ha comparegut a la comissió amb la directora general de Planificació de Salut, Aina Plaza, i la secretària general del departament, Meritxell Masó, per exposar davant els parlamentaris el pla de salut 2021-2025, que el Govern va aprovar el desembre. Entre les prioritats del pla, lluitar contra les desigualtats socials; fomentar entorns saludables; millorar el benestar emocional i la salut mental; atendre la cronicitat, complexitat i fragilitat; reduir la medicalització de la vida quotidiana i lluitar contra les violències, amb especial èmfasi en la masclista, la contaminació ambiental i la resistència microbiana.
Els diputats han valorat el contingut del pla i els objectius estratègics exposats, però han recalcat al conseller que és “necessari baixar i tocar de peus a terra davant la realitat i la pressió de la pandèmia”, en paraules de la socialista Assumpta Escarp. En canvi, el diputat de Junts per Catalunya Jordi Fàbrega ha posat en valor la “mirada llarga” que ofereix el pla.
