Bellpuig va dedicar ahir un acte al personatge de Ramon de Cardona en motiu del 5è centenari de la seva mort a través del qual, per mitjà de diferents personalitats expertes, es va fer una aproximació biogràfica, una històrica, una literària i una artística de qui va ser en el seu moment virrei de Sicília i Nàpols.
La taula rodona, moderada pel vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat de Lleida, el Sr. Joan Busqueta, estava composada per M. José Vilalta, catedràtica d’Història Moderna del Departament d’Història de l’Art i Història Social de la Facultat de Lletres, Joan Yeguas, Historiador de l’Art del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Ramon Miró, Filòleg i docent de la UNED i Jaume Torres, cronista local.
La catedràtica M.José Vilalta va posar en context quin era el temps històric en el qual va viure Ramon de Cardona tant a nivell de Catalunya com a nivell europeu, amb un període de canvis a nivell social i polític.
L’historiador Joan Yeguas va parlar des del punt de vista artístic de la tomba del virrei que es troba ubicada a l’església parroquial de Bellpuig, feta en marbre blanc de Carrara a Itàlia i transportada per peces numerades, primer per mar i després per terra, fins a Bellpuig. També del moment artístic que es vivia en aquell moment a Itàlia i de la influència de l’Humanisme en el moment de deixar constància de les gestes personals dels nobles.
Ramon Miró es va referir a Ramon de Cardona com a home diplomàtic i d’armes i va fer referència al seu fill Ferran com a personatge més espiritual i literari. Jaume Torres per la seva part va fer una exposició sobre el llinatge dels Cardona i el seu paper a Bellpuig.
L’alcalde Jordi Estiarte, que va presentar l’acte, va destacar que “Poder, guerra i diplomàcia”, el subtítol de la taula rodona, són tres eixos que van marcar la vida de Ramon de Cardona: d’una banda va arribar ser rei de Sicília i Nàpols en ser un home de plena confiança del Rei Ferran el Catòlic. Va ser un dels comandants de la Lliga Santa (la unió dels exercits per desbaratar les pretensions de França sobre territori italià) i finalment va aconseguir convèncer al Rei Ferran de que la Santa Inquisició no s’implantés a Nàpols gràcies a les seves dots diplomàtiques.
En acabar, els ponents van respondre a les preguntes del públic assistent.
L’acte va comptar amb la col·laboració d’alumnes i professors de l’escola de música de Bellpuig que van interpretar dues peces del renaixement al començament.
