Lleida
18/33° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Els altres temporers de la fruita



Cada vegada són menys els joves que treballen al camp durant la campanya de l’estiu, una tendència força comuna fins als 90


Els pagesos i temporers a Ponent ja fa setmanes que treballen de forma frenètica en la recol·lecció del préssec i la nectarina en aquelles zones que han sortit impunes de les pedregades més primerenques, que a mitjans de mes van malmetre la collita en alguns municipis del Baix Segrià.

A l’inici de campanya, però, el temor per als pagesos no eren pas les pedregades, sinó la incertesa sobre la disponibilitat de mà d’obra, en un moment en què els desplaçaments estaven condicionats per l’evolució de la pandèmia. És per aquesta raó que el sector agrari va fer una crida perquè el jovent suplís les vacants però, finalment, van ser pocs els valents que van optar per viure una experiència agrícola.

El president d’ASAJA, Pere Roqué, explica que a l’inici de la pandèmia sí que es va notar un cert repunt d’inscripcions per part de gent jove. “Eren fonamentalment nois i noies que estaven en un ERTO o que no sabien si podrien tornar a fer classes a la universitat”, explica Roqué. Ara, que bona part de l’activitat s’ha reactivat, el nombre d’inscrits ha baixat i és, per al president d’ASAJA, similar a les xifres d’anys anteriors.

És evident, però, que la campanya a Lleida continua sent un reclam, i només en el mes de maig es van tramitar a la demarcació un total de 4.000 altes en el sector agrari. El nombre de joves que s’hi incorporen, però, cada cop és menor.

És el cas del Didac i l’Ainoa, dos joves de Vilanova de Segrià que ja fa uns anys van coincidir al col·legi, on estudiaven plegats i que enguany s’han retrobat per treballar junts en la campanya de la fruita. El Didac és un jove agricultor que ja fa anys que treballa a les seves pròpies terres i l’Ainoa aquest estiu s’ha decidit a canviar la seva feina al món de l’hostaleria per viure una experiència “diferent” al camp.

És la primera vegada que el Didac treballa amb altres joves com ell, i explica que generalment acostumava a recol·lectar la fruita amb treballadors d’origen estranger, que venien cada any al poble quan era el moment d’aclarir els arbres. Enguany, però, alguns d’aquests treballadors van marxar als seus països d’origen i, quan volien tornar, les restriccions de mobilitat causades pel coronavirus, els van impedir reincorporar-se a la feina. Ara, gràcies a l’Ainoa i un altre jove de la zona, el Didac té la collita garantida.

Aquest jove pagès de Vilanova de Segrià recorda que anys enrere, quan ell era petit, els pares havien tingut jovent del poble treballant al camp. “Ja fa molts anys que es va deixar de fer, però recordo alguns nois i noies del poble que ara tenen al voltant de 30 anys collint fruita a casa als estius”, explica el Didac. Coincideix amb Pere Roqué, qui detalla que fins als anys 90 eren molts els joves que es dedicaven a collir fruita a l’estiu per finançar-se els estudis. Amb el temps, la reforma educativa i el boom del turisme van fer que aquests joves optessin per demanar feina a l’hostaleria i abandonessin el camp, la qual cosa va propiciar l’arribada massiva de temporers d’origen immigrant.

La feina a l’hostaleria i al camp, però, no tenen res a veure, i les ganes de viure una nova experiència i treballar a l’aire lliure van ser dos dels motius que van impulsar l’Ainoa a canviar la seva feina al sector de l’hostaleria pel de l’agricultura.

La jove explica que anys enrere no s’hauria plantejat demanar feina al sector de la fruita. “Pensava que no m’haurien agafat”, explica l’Ainoa, qui recorda que bona part dels pagesos de la zona acostumen a contractar els mateixos treballadors cada any. “Tenen experiència prèvia i coneixen la manera de treballar del pagès”, afe-geix. Enguany, però, la crida que van fer els sindicats per fer acudir els joves al camp va encoratjar l’Ainoa, i ara viu en primera persona la recol·lecció de la fruita.

Aquesta jove vilanovina explica que allò que li resulta més pesat de la collita és el fet de matinar, tot i que també admet que el pèl del préssec li resulta més molest del que creia. En aquesta campan-ya de condicions excepcionals, a més, l’Ainoa explica que l’ús de la mascareta fa que les altes temperatures, que tot just han arribat en aquestes darreres setmanes a Ponent, siguin més difícils de suportar. Aquesta experiència al camp no només ha ajudat l’Ainoa a prendre consciència de la “duresa” i el “valor” de la feina al camp, sinó que també li ha permès conèixer més de prop la natura que la rodeja. “Els primers dies em va sobtar veure nius d’ocells als arbres quan collíem”, assegura la jove.

Si la realitat al camp no és la d’anys enrere, amb unes dinàmiques de producció totalment diferents, tampoc no ho són els salaris, que poden esdevenir un dels incentius perquè els joves valorin treballar a la campanya de la fruita. El president d’ASAJA, Pere Roqué, situa els sous dels treballadors del camp entre els 1.200 i els 1.300 euros mensuals, la qual cosa suposa un augment del 60% respecte dels preus que hi havia fa dues dècades, en què es pagava l’hora al voltant dels 3 euros. Una dada que també s’ha de mirar tenint en compte un nivell de vida molt més baix que el que hi ha actualment.

Si els salaris poden ser un incentiu per treballar al camp, les condicions atípiques generades per la pandèmia també poden ser un element dissuasiu per als joves que es plantegen una feina per a l’estiu. És el cas d’un grup de nois de Lleida que l’any passat ja va provar l’experiència agrària, collint fruita en una finca de l’Hor-

ta. Enguany, però, la por enfront dels rebrots, juntament amb la necessitat de dur guants i mascareta, que fan encara més feixuga la feina del camp, han ocasionat que aquests nois postposin per l’any que ve la seva experiència estiuenca.

No obstant això, i malgrat les restriccions, el camp català no ha parat en cap moment la seva activitat, i Pere Roqué espera que en aquesta campanya la recol·lecció de la fruita torni a generar uns 35.000 llocs de treball a la demarcació de Lleida.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats