Lleida
9/22° C (vent)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Els matisos de la reordenació de l’espai postconvergent a Lleida



A les capitals de comarca hi ha suports explícits al nou partit, reunions pendents i llibertat dels associats en la seva decisió


Maquinària electoral desconfinada. Sense data d’urnes, de moment. Mentrestant, hi ha un espai que viu un procés de reordenació complex amb més matisos que sensació d’unitat. Després de dos manifestos, l’espai postconvergent continua buscant les peces que puguin encaixar i fer continuar funcionant l’engranatge per mantenir-se viu en el mapa polític català. Un espai on hi ha dos grans actors: el nou partit amb Puigdemont i el PDeCAT, amb Bonvehí al capdavant. 

Establertes ja les primeres pedres del nou partit, a nivell territorial, les capitals de comarca de la demarcació de Lleida evidencien part d’aquests matisos. Puigdemont compta amb el suport de Lleida, recolzament encapçalat per Toni Postius que, a més, van ser els primers en fer públic la seva adhesió, però també amb el suport de Tàrrega i Cervera. 

En el cas de la capital de la Segarra, Ramon Augé confirma el posicionament favorable al nou partit de Puigdemont “com a equip municipal i llista electoral”. Assegura que “cal sumar-s’hi per ajudar i formar part del projecte polític central de l’independentisme català”. De fet, Augé considera que és “el millor projecte polític per conduir Catalunya en l’actualitat”. 

Pel que fa a Tàrrega, els set regidors de Junts s’han adherit al nou projecte perquè a “Junts sempre hi haurà les portes obertes a tothom qui comparteixi la necessitat d’anar plegats, de sumar per ser més forts, a l’hora de protegir i fer possible el futur del nostre país”. Cal tenir en compte que una de les persones que firma el manifest de Junts és Rosa Maria Perelló, exalcaldessa del municipi i expresidenta de la Diputació de Lleida. Perelló afirma que “nosaltres som fidels al mandat de l’1 d’Octubre i el nostre objectiu és assolir una República Catalana en favor dels 7 milions i mig de catalans i catalanes”. 

les borges i la seu, també

Les Borges Blanques també dona suport al nou partit. Així ho confirma Enric Mir, que assegura que el recolzen “integrament tots els regidors i la llista electoral”. De fet, cal tenir en compte que Mir també forma part del grup impulsor, juntament amb Perelló i altres personalitats de Lleida. Des de la capital de les Garrigues consideren que el nou partit és una “gran oportunitat de renovació quant a partit polític i, a la vegada, ser protagonistes d’un projecte molt il·lusionant i engrescador, a més de solidari amb els presos i exiliats”. 

L’exili i els presos són les peces claus d’aquest nou projecte que es reivindica com el llegat de l’1-O. Ho corroboren Enric Mir, Rosa Maria Perelló i també Jordi Fàbrega, alcalde de la Seu d’Urgell que, juntament amb Josefina Lladós, alcaldessa de Ribera d’Urgellet i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, també formen part del grup d’impulsors. Fàbrega explica que “la gran majoria dels electes de l’Alt Urgell estem pel nou projecte liderat per Puigdemont” perquè, assegura, “és un projecte inclusiu i defensa l’1-O”. 

Aquestes són les capitals de la demarcació de Lleida que han confirmat explícitament el seu suport al nou partit.

Ara bé, a partir d’aquí comencen els matisos. A la capital de la Noguera, Balaguer, no hi ha un posicionament de grup municipal “de moment”, segons van confirmar fonts del partit consultades per aquest diari. Les mateixes fonts exposen que “respectem les decisions individuals de tots els associats”. No obstant això, consta que bona part dels membres de la gestora local han explicitat, a títol individual, el seu suport al nou partit. 

Pel que fa a Tremp estan pendents de comunicar el posicionament oficial del partit, tot i que fonts de la formació confirmen a LA MAÑANA la seva sintonia, a títol individual, amb Puigdemont i el seu nou projecte. A Sort, al seu torn, també asseguren, a nivell personal, sentir-se propers al nou espai, però estan a l’espera de reunir-se per acordar un pronunciament conjunt. I a Mollerussa, capital del Pla d’Urgell, tampoc hi ha, de moment, cap pronunciament oficial com a grup municipal però sí que hi ha sintonia amb el PDeCAT. De fet, el mateix alcalde, Marc Solsona, és el portaveu del partit. 

D’altra banda, pel que fa al Pont de Suert, des de Junts apunten que encara no s’han reunit ni “s’ha fet res”. Pel que fa a Solsona, aquest diari va intentar contactar, sense èxit, amb els representants de la formació a la ciutat. 

singularitat de l’aran

En aquesta radiografia tampoc es pot deixar de banda la Val d’Aran, que manté la seva singularitat. Segons confirma Carlos Barrera, “continuem fidels al nostre nom, Convergència Democràtica Aranesa”. Cal recordar que quan hi havia Convergència, es va firmar un “conveni” –amb el qual es compartia la mateixa filosofia i objectius– que establia que CDC no presentaria candidatures a l’Aran. Un cop es dissol Convergència, “no existeix cap acord amb cap partit d’àmbit autonòmic” i, per tant, “CDA continua vigent i fidel als seus principis”. 

Aquest és el mapa que queda de les capitals de comarca de la demarcació. Uns matisos que s’estenen a la resta de municipis d’aquestes comarques i que els seus representants han estat i són protagonistes de la reordenació. 

Les discrepàncies es posaven de relleu indissimuladament amb dos manifests, un per part de Junts, que compta amb Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn i Lluís Puig al capdavant. En aquest manifest, les principals veus de Lleida que secunden la creació del nou partit són Josefina Lladós, Josep Maria Forné, Violant Cervera, Àngels Cabassés, Jordi Fàbrega, Anna Feliu, Enric Mir i Rosa Maria Perelló. En els següents dies, el manifest va rebre el suport d’altres càrrecs electes, càrrecs orgànics i caps comarcals del territori. 

Per contra, també hi ha diversos alcaldes que van donar suport al manifest del PDeCAT –que rebutja dissoldre’s i defensa el seu paper en l’espai postconvergent–. Entre ells hi ha Rosa Pujol, Jordi Latorre, Marc Solsona, Gerard Sabarich i Joan Gilart. 

La reordenació continua i els matisos aniran evolucionant a mesura que es vagin solidificant els diferents posicionaments. Caldran reunions i consensos per aconseguir que aquests matisos siguin l’oli que permeti engrassar l’engranatge i no la pedra que el trenqui. I a nivell territorial, la radiografia contrastada amb els representants de totes les capitals només evidencia cinc suports municipals explícits, la resta de capitals de comarca estan pendents d’oficialitzar el seu posicionament, mentre que a nivell personal molts ja ho han decidit. Sigui com sigui, la reordenació manté un silenci que no es trenca: el d’Artur Mas. 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats