Lleida
16/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Ensenyar les màquines a imaginar: el repte de la intel·ligència artificial



La imaginació humana és, en molts casos, voluntària


«No és cert que la imaginació no tingui límits», indica Joan Casas-Roma, doctor en Representació del Coneixement i Raonament per la UOC. La tecnologia ha permès que des del segle xx es desenvolupi la intel·ligència artificial, la ciència encarregada d'imitar el cervell, no pas el cos, d'una persona en totes les seves funcions. Una realitat que es plasma en cercadors com ara Google, que ens fa suggeriments predictius del que volem cercar; en els assistents virtuals per veu; a les xarxes socials, que ens recomanen continguts noticiables, cançons o productes per a comprar, a priori, ajustats als nostres interessos; o al nostre correu electrònic, que aprèn a saber quins missatges que rebem els consideraríem correu brossa. Investigadors de la UOC han analitzat l'estat de la recerca en aquest àmbit per a modelar la imaginació humana feta per màquines: «tractem de codificar i capturar matemàticament la ment», apunten.

La imaginació humana és, en molts casos, voluntària, per exemple quan entre diferents restaurants triem en quin soparem i ens imaginem com serà la vetllada, o quan decidim entre diferents llocs on passarem unes vacances. Les investigadores de la UOC María Antonia Huertas i María Elena Rodríguez, del grup Technology-Enhanced Knowledge and Interaction Group (TEKING), dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, juntament amb Joan Casas-Roma, doctor per la UOC i actualment investigador de la Universitat de Falmouth, al Regne Unit, han dut a terme una recerca per a analitzar com formalitzar, en llenguatge matemàtic, aquest tipus d'imaginació humana perquè sigui creada i executada per màquines.

 

Computació i filosofia

«Hem estudiat diferents teories sobre com podria funcionar la lògica que hi ha darrere de la imaginació voluntària, per poder crear algoritmes per a simular-ne el funcionament», apunta Casas-Roma. La seva recerca tecnològica s'entrellaça amb l'anomenada filosofia de la psicologia, el compendi de diferents disciplines que comprenen el saber sobre la naturalesa de la ment i que inclouen la neurociència, la intel·ligència artificial, la ciència computacional, la lingüística i la biologia. Un àmbit que des del segle xx intenta analitzar i entendre fenòmens mentals humans, amb teories com ara el conductisme, sobre la conducta observable, fins a la revolució cognitiva, gràcies als avenços de la computació a partir dels anys cinquanta amb Alan Turing, que va proposar el test de Turing per a decidir si les màquines mostren o no un comportament intel·ligent.

La filosofia de la psicologia ha reflexionat al llarg de les últimes dècades sobre qüestions com ara què és el sentit comú, per predir comportaments que segueixen patrons que són iguals o rutines; la representació mental i la influència de l'entorn, l'acció i el cos. En el cas d'aquests últims tres factors, cal tenir en compte que la ment està influïda més enllà del que passa al nostre cervell: revisar detalls com ara notes en una llibreta o accedir a informació amb el nostre telèfon intel·ligent a les xarxes socials en són dos exemples.

«Moltes vegades decidim imaginar voluntàriament què farem en una situació, com ara quan hem de triar entre diferents opcions a l'hora de consumir un producte», puntualitza Joan Casas-Roma, que forma part d'un grup d'experts en filosofia de la intel·ligència artificial, ètica, lògica i epistemologia. Així, els investigadors de la UOC han publicat un article científic que analitza diferents teories sobre com funciona aquesta imaginació voluntària estudiant-ne la lògica des del punt de vista computacional i aplicant-hi algoritmes per a suggerir comportaments futurs. Tot i que els experts conclouen que avui les teories científiques existents no són prou precises per a poder representar computacionalment com imaginem, consideren que la recerca té el repte de conèixer el seguit de restriccions i variables que delimiten la imaginació per poder representar-les de manera científica.

Per a contribuir-hi, els investigadors han plantejat una eina visual per a classificar diferents actes d'imaginació en funció de l'empremta dels procediments que s'hi han seguit. A més, els científics han revisat què és el que les teories existents no distingeixen, i han aportat un marc independent per a determinar les dinàmiques de la imaginació. L'estudi proposa una ampliació de l'estructura compartida entre les teories per a ser utilitzada com a base per a un model formal matemàtic dels processos de la imaginació.

 

Tecnologia per a entendre la ment

«Pràcticament amb totes les qüestions en què es té en compte el futur, l'acció d'imaginar hi té a veure. Abans de prendre una decisió, imaginem com seran els possibles "mons" que en sortiran, i en funció d'això triem què fer. És una de les maneres de funcionar que tenim els éssers humans i, per tant, de relacionar-nos amb el que ens envolta», explica Casas-Roma. La intel·ligència artificial estudia com raonem com a humans per a poder establir hipòtesis o suposicions sobre les nostres futures preses de decisions, al voltant del que triarem en cada moment entre diferents opcions. «Poder capturar matemàticament la imaginació humana obrirà la porta a noves possibilitats de la intel·ligència artificial. Em refereixo a màquines que puguin planificar tasques o prendre decisions seguint un raonament semblant a l'humà, fet que les acostarà a la manera com pensem. Tenim el repte d'entendre i modelar què passa científicament quan imaginem, cosa que ens permetrà impulsar la intel·ligència artificial i també entendre millor com funciona la nostra ment», conclou l'investigador.

Encara que molts científics en matèria d'intel·ligència artificial estudien bàsicament la qüestió racional, molts experts apunten la necessitat de tenir en compte aspectes més aviat emotius per a poder millorar l'eficàcia dels sistemes intel·ligents. Pel que fa a les crítiques que defensen que les màquines no són capaces d'imitar totalment els humans, tampoc cap persona no és capaç de resoldre determinats problemes complexos que se li puguin arribar a plantejar i que una màquina podria solucionar en qüestió de segons.

El treball dels investigadors s'ha dut a terme en el marc del projecte Lògica intensional híbrida, finançat pel Govern espanyol, en el qual també han participat les universitats de Salamanca, d'Aveiro (Portugal), la Nacional de Córdoba (Argentina) i la de Roskilde (Dinamarca).  A més, Casas-Roma ha desenvolupat aquest treball en una recerca finançada per la Comissió Europea, Games Research Opportunities and Research Excellence in Cornwall and the EU (GRO), sobre la creativitat i la computació en simulacions i jocs digitals.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats